La meva alegria és la malenconia,
i el meu repòs són aquestes angoixes:
Qui cerca la malaurança, Déu la hi doni.
Qui em veiés a la festa dels Reis Mags
seria bo; i més, si la meva llar
es veiés aquí, enmig de tan rics palaus.
Flama d’amor al cor no m’ha romàs;
si el gran sofriment foragita sempre al menor,
esplomada i en calma tinc les ales de la meva
(
Read more... )
Comments 3
Reply
Gràcies pel comentari amable sobre el poemet del Michelangelo. El primer mèrit de que el conegui és, cal que se sàpiga, del senyor Antoni, que el va penjar al bloc del Quadern Gris, d'en Francesco Luti, que em va fer un cop de mà molt valuós i, finalment, del nostre incomparable Santboià :D
Au, vinga! esperem les teves Rodoredes angloparlants!!
Reply
Reply
Leave a comment