Poema de Michelangelo complert, gràcies a l'amic "Santboià de Londres"
La meva alegria és la malenconia,
i el meu repòs són aquestes angoixes:
Qui cerca la malaurança, Déu la hi doni.
Qui em veiés a la festa dels Reis Mags
seria bo; i més, si la meva llar
es veiés aquí, enmig de tan rics palaus.
Flama d’amor al cor no m’ha romàs;
si el gran sofriment foragita sempre al menor,
esplomada i en calma tinc les ales de la meva ànima
Tinc un borinot atrapat en un gerro,
dins un sac de cuir, ossos i cabestres,
tres ruscs de brea dins una poncella.
Rime de Michelangelo Buonaroti
Per tant el dubte del "Capresti" ha estat resolt. Jo ja imaginava que la paraula seria "Capresto" o "Capresta", perquè la manera d'aconseguir els plurals en italià s'aconsegueix acabant els substantius en "i" o en "e" (que em corregeixi un expert però, bàsicament, la cosa és així).
No puc evitar de posar aquí el text el simpàtic "Santboià de Londres" (el nick té la seva tela :D) que ha deixat al meu LJ perquè, apart de que és molt aclaridor, dona una adreça web molt bona i interessant. Que ho gaudiu.
El Santboià de Londres diu:
"Aha, crec que he resolt (parcialment) el misteri dels capresti!
Bé, primer de tot, gràcies per una traducció literària (i no literal) del poema de marres, i també al teu amic italià per donar-hi un cop de mà.
Ara, pels capresti... cal anar en aquesta pàgina:
http://tlio.ovi.cnr.it/voci/007331.htm
que en dóna cites literàries vàries (en múltiples formes: capestro, capistri, capistro, etc., totes elles de l'any de la picor), i diversos significats. El primer, que ja ens dóna una bona pista:
Fune o corda (di canapa, di cuoio o d'altro materiale) adoperata per legare cavalli o altri animali.
En general, sembla referir-se a una corda, o un cinturó.
Al DIEC2 hi trobem cabestre :
1 m. [LC] [AGR] Corda que es lliga al cap d'un cavall o d'una haveria per a menar-lo o fermar-lo.
2 m. [AGP] Corda que uneix cada nansa al calament.
En castellà, el més proper seria cabestro, que la Real Academia diu que ve del llatí capistrum, i ho defineix com
2. m. Ronzal que se ata a la cabeza o al cuello de la caballería para llevarla o asegurarla.
Bé, fins aquí la meva contribució. Ara ja ho deixo als poetes això de buscar la paraula que vagi bé en la traducció!"
i el meu repòs són aquestes angoixes:
Qui cerca la malaurança, Déu la hi doni.
Qui em veiés a la festa dels Reis Mags
seria bo; i més, si la meva llar
es veiés aquí, enmig de tan rics palaus.
Flama d’amor al cor no m’ha romàs;
si el gran sofriment foragita sempre al menor,
esplomada i en calma tinc les ales de la meva ànima
Tinc un borinot atrapat en un gerro,
dins un sac de cuir, ossos i cabestres,
tres ruscs de brea dins una poncella.
Rime de Michelangelo Buonaroti
Per tant el dubte del "Capresti" ha estat resolt. Jo ja imaginava que la paraula seria "Capresto" o "Capresta", perquè la manera d'aconseguir els plurals en italià s'aconsegueix acabant els substantius en "i" o en "e" (que em corregeixi un expert però, bàsicament, la cosa és així).
No puc evitar de posar aquí el text el simpàtic "Santboià de Londres" (el nick té la seva tela :D) que ha deixat al meu LJ perquè, apart de que és molt aclaridor, dona una adreça web molt bona i interessant. Que ho gaudiu.
El Santboià de Londres diu:
"Aha, crec que he resolt (parcialment) el misteri dels capresti!
Bé, primer de tot, gràcies per una traducció literària (i no literal) del poema de marres, i també al teu amic italià per donar-hi un cop de mà.
Ara, pels capresti... cal anar en aquesta pàgina:
http://tlio.ovi.cnr.it/voci/007331.htm
que en dóna cites literàries vàries (en múltiples formes: capestro, capistri, capistro, etc., totes elles de l'any de la picor), i diversos significats. El primer, que ja ens dóna una bona pista:
Fune o corda (di canapa, di cuoio o d'altro materiale) adoperata per legare cavalli o altri animali.
En general, sembla referir-se a una corda, o un cinturó.
Al DIEC2 hi trobem cabestre :
1 m. [LC] [AGR] Corda que es lliga al cap d'un cavall o d'una haveria per a menar-lo o fermar-lo.
2 m. [AGP] Corda que uneix cada nansa al calament.
En castellà, el més proper seria cabestro, que la Real Academia diu que ve del llatí capistrum, i ho defineix com
2. m. Ronzal que se ata a la cabeza o al cuello de la caballería para llevarla o asegurarla.
Bé, fins aquí la meva contribució. Ara ja ho deixo als poetes això de buscar la paraula que vagi bé en la traducció!"