Ho haig de confessar: sóc d'aquelles persones que pensen que tothom és bo i que si hi ha gent que fa el mal és per error. Molta gent se'm tira a sobre quan ho saben o intenten treure'm de l'error: la gent és dolenta i ho és perquè sí, per comoditat, per ràbia, per egoisme. Deixant de banda que per a mi la ràbia i l'egoisme són errors (no em culpeu
(
Read more... )
Comments 3
Una, que treure una persona d'un error vital por ser molt bo, però que cal anar sempre amb pinces. Entre altres motius, potser l'equivocat és un mateix. I, també, perquè si no se surt correctament de l'error, el resultat encara pot ser molt pitjor --al cap i a la fi, l'error ha funcionat, si fa no fa, dins la vida d'aquella persona--.
L'altra és que no és el mal el que porta la comoditat sinó la comoditat la que porta el mal.
Reply
La segona, com ja he dit, crec que és fruit de l'educació catòlica: l'Evangeli, fins on recordo (una mica de paciència, m'estic rellegint la Bíblia, però encara sóc a Re2), no parla de camins tortuosos per anar al cel, només de portes estretes.
Reply
D'altra banda, crec que tots tenim en el nostre cap els "mals absoluts" que ens consten una mica més de perdonar i comprendre, però aixó no vol dir que ens haguem de déixar vencer pel pessimisme. Oi? ^_^
En fi, que ja m'he tornat a enrollar com una persiana i només volia dir-te si hi ha enlloc on es pugui firmar per aderir-se a aixó que has dit.
Reply
Leave a comment