Pels seguidors del BloQG del Quadern Gris d'en Josep pla: La cita de Dante
La cita que recull Josep Pla a l’entrada del 19 de maig del 1918 del Quadern Gris “..si dolcemente che la dolcezza ancor dentro mi suona!”, està formada per la segona meitat del vers 113 i la totalitat del 114 del Cant segon del llibre del Purgatori de la Divina Comèdia, obra mestra de la literatura universal -patum entre patums- escrita pel mestre florentí Dante Alighieri, a principis del segle XIV. Les dates de la seva publicació són molt confoses. Sembla que els diversos llibres que la componen varen aparèixer per separat, entre el 1304 i el 1321, any que va morir l’insigne poeta.
Al text original hi posa exactament: “..si dolcemente, che la dolcezza ancor dentro mi sona”. En Pla va transcriure la cita sense la coma, amb la substitució del “sona” toscà (o florentí, com vulgueu) original pel “suona” de l’italià modern, i hi afegí un símbol d’admiració al final. En aquest cas els dos únics errors que de debó caldria tenir en compte serien la coma i l’admiració. Les versions més modernes de la Divina Comèdia recullen el vers amb el mot “suona” tal com ho cita en Pla. És molt probable que mestre empordanès hagués extret aquesta cita d’una versió recent de la obra del florentí, cosa molt normal. El que sí que cal remarcar és que en cap d’aquestes versions -i fins i tot als llibres de reculls de cites en la qual aquesta hi apareix, així com a Internet- sempre hi ha la coma i mai l’admiració.
He anat a la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges i he agafat una versió escrita en toscà original (Ed. Ponte Nuovo de Bologna) i les dues traduccions al català més famoses: la que va fer Andreu Febrer el 1429 i la d’en Josep Maria de Segarra del 1936 (encara que ell mateix en feu diverses versions posteriors: la que tenen a la Biblioteca Santiago Rusiñol és una edició del 1983). Ambdós edicions són bilingües, català-toscà original, de manera que podem contrastar els dos texts en tot moment.
La traducció catalana d’Andreu Febrer és la tercera, cronològicament parlant, que es va fer de la obra de Dante. La primera va ser a llatí -dinou anys abans- i el castellà Enrique de Villena se li va avançar un any. Tot i això, la obra ja era molt llegida per les capes socials més cultes de la societat catalana, força abans que tant en Febrer com en Villena es posessin a treballar en les seves versions. Això no ens hauria d’estranyar massa, doncs Barcelona estava en aquell moment molt més connectada amb els estats mediterranis del que ho estava Castella. S’han trobat una bona quantitat de volums en italià amb escolis i pàgines senceres traduïdes al català, probablement feta pels mateixos posseïdors dels exemplars o encarregats a algun coneixedor de la llengua original. Aquests exemplars foren editats en dates molt anteriors a la d’en Febrer. Aquest, però, consumat poeta, va fer la seva versió en vers, mirant d’esmerçar-se el màxim possible en la fidelitat a l’original, fidelitat que de vegades fa que el seu català s’italianitzi d’una manera sorprenent.
La d’en Sagarra és també en vers, però bé, ja no vull continuar parlant més. Penso que el millor es que vosaltres mateixos sigueu els que hi veieu les diferències i en traieu les vostres conclusions. He copiat els versos que van del 100 al 114, que acaba justament amb la cita que recull el nostre admirat Josep Pla.
Bona lectura!
El text original de Dante en toscà/florentí
100 Ond’ io, ch’ era ora alla marina volto
dove l’acqua di Tevero s’insala,
benignamente fu’ da lui ricolto.
103 A quella foce ha elli or dritta l’ala,
però che sempre quivi si ricoglie
quale verso Acheronte non si cala.”
106 E io: “Se nuova legge non ti toglie
memoria o uso all’amoroso canto
che mi solea quetar tutte mie voglie,
109 di ciò ti piaccia consolare alquanto
l’anima mia, che, con la mia persona
venendo qui, è affannata tanto!”
112 ‘Amor che ne la mente mi ragiona’
comminciò elli allor sì dolcemente,
che la dolcezza ancor dentro mi sona.
La traducció de Josep maria de Sagarra
100 I jo que m’esperava dia i nit
allí on la mar l’aigua del Tíber sala,
he estat per ell, benigne, recollit.
103 Vers tal indret apunta la seva ala,
que sempre va de cap a aquella riba
el qui en la riba d’Aqueront no cala.”
106 I jo li dic: “Si nova llei no et priva
de recordar i de dir l’amorós cant
que em reposava de la febre viva,
109 vulgues dur-me el consol per un instant
a l’esperit, car tota ma persona,
per arribar a aquest lloc, ha sofert tant!”
112 “Amor que dins la meva ment raona”
va començar a cantar tan dolçament,
que encara sento el dolç d’aquella estona.
La traducció d'Andreu Febrer
100 On jo qu· era a la marina volt
lla on l’aygua del Tibre se ensala,
benignament fuy d’él aquí recolt.
103 Aycella fossa on ell ha dreta l’ala,
per ço tostemps se recull aquí
aquell qui devers Cheron no·s cala.”
106 E jo: “Si nova ley no·t tol açí
menbrar, e ús aquell amorós cant
qui mors vollers tots contentava a mi,
109 de ço·t playa consolar-me en tant
l’arma mia, q· ab la mia persona
vinent açí, és afanyada tant!”
112 “Amor que ne la mente me ragiona”
comensà ell lavores ten dolçament,
que la dolçor encara dins me çona.
I aquí podeu veure les pàgines originals de la traducció del senyor Febrer. A veure si descobriu a on s'amaga aquest fragment!
Primera pàgina de la versió d'Andreu Febrer. No cerqueu aquí que no hi trobareu res.
Potser us semblarà una bestiesa però trobar tot això ha estat tota una feinada. Això sí, l'he feta perquè he volgut, i a més m'ho he passat d'allò més bé.
Au, vinga, què tingueu un bon dia/nit.