Действовали такие рати ... на расстоянии пешего перехода от границы.
Lawrence Mott. The Battle of Malta, 1283: Prelude to a Disaster // The Circle of war in the middle ages. 1999. p. 145-172
По изданию 1885 года.
Aquestes gents qui han nom Almugavers son gents que no viven sino de fet de armes, ne no stan en viles ne en ciutats, sino en muntanyes e en boschs; e guerreien tots jorns ab Serrayns, e entren dins la terra dels Serrayns huna jornada o dues lladrunyant e prenent dels Serrayns molts, e de llur haver; e de aço viven; e sofferen moltes malenances que als altres homens no porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, si mester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no s'en prehen res. E los Adelits quels guien, saben les terres els camins. E no aporten mes de huna gonella o huna camisa, sia stiu o ivern; e en les cames porten hunes calses de cuyro, e als peus hunes avarques de cuyro. E porten bon coltell e bona correja, e hun fogur a la cinta. E porta cascu huna llança e dos darts, e hun cerro de cuyro en que aporten llur vianda. E son molt forts e molt laugers per fugir e per encalsar. E son Catalans e Aragonesos e Serrayns.
fogur - если не путаю, это "кресало", а не "ножны".
llur vianda - их/свою пищу,
Про "хлеб на 2-3 дня" есть в другом издании - Мотт ссылается на Les quatre grans croniques 1883 года, там и глава другая указана. Его я найти не смог, но есть цитата из переиздания в María Teresa Ferrer i Mallol. Els almogàvers a la frontera amb els sarraïns en el segle XIV // L'Avenç: Revista de història i cultura, Nº 209, 1996, págs. 14-19.
porta son pa a dos o a tres jorns
Как раз хлеб (pa) на 2-3 дня.
Еще. Fancy H.A. The mercenary Mediterranean: sovereignty, religion, and violence in the medieval crown of Aragon. 2016
Desclot described these soldiers vividly:
These men, called almogàvers, live only by their weapons. They do not live in villages or cities but rather in the mountains and forests. They fight every day with the Saracens, entering into their lands for a day or two, raiding and seizing many people and goods, and that is how they live. They endure many terrible things that other men cannot: they go many days without eating, and survive on grass at no harm to themselves. The adalids who guide them know the lands and the paths. They wear no more than a tunic (gonella) and a shirt in summer or winter. On their legs, they wear leather pants; and on their feet, leather sandals. They carry a good knife and scabbard, strapped to their belts. Each one has a javelin, two arrows, and a leather purse to carry food. They are very strong and very fast to flee and chase.
По ссылке:
Desclot, Crònica, chap. 7:
“Aquestes gents qui han nom Almugavers son gents que no viven sino de fet de armes, ne no stan en viles ne en ciutats, sino en muntanyes e en boschs; e guerreien tots jorns ab Serrayns, e entren dins la terra dels Serrayns huna jornada o dues lladrunyant e prenent dels Serrayns molts, e de llur haver; e de aço viven; e sofferen moltes malenances que als altres homens no porien sostenir; que be passaran a vegades dos jorns sens menjar, si mester los es; e menjaran de les erbes dels camps, que sol no s’en prehen res. E los Adelits que’ls guien, saben les terres e’ls camins. E no aporten mes de huna gonella o huna camisa, sia stiu o ivern; e en les cames porten hunes calses de cuyro, e als peus hunes avarques de cuyro. E porten bon coltell e bona correja, e hun foguer a la cinta. E porta cascú huna llança e dos darts, e hun cerró de cuyro en que aporten llur vianda. E són molt forts e molt laugers per fugir e per encalsar.”
Cf. Muntaner, Crònica, chap. 62:
“E aquets anaren cascú ab son çarró acostes: que no creats que menassen adzembla neguna, ans cascú portava lo pa en son çarró, axí com acostumats e nudrits los almugavers; que com van en cavalgada, cascú porta un pa per cascun dia, e no pus: e puix del pa e de l’aygua e de les erbes passen llur temps aytant com llur ops es.”
See also M. Rojas Gabriel and D. M. Pérez Castañera, “Aproximación a almogávares y almogaverías en la frontera con Granada,” in Estudios de frontera: Alcalá la Real y el Arcipreste de Hita, ed. Francisco Toro Ceballos and José Rodríguez Molina, 569- 82; and Juan Torres Fontes, “El adalid en la frontera de Granada,” Anuario de estudios medievales 15 (1985): 345- 66.
Переводчик превратил "лансу и пару дардов" (копье и пару дротиков) в "дротик и пару стрел"...
Доступна и рукопись 14 века, но там я пока заплутал.