(no subject)
Sóc una noia senzilla, però ultimament em complico la vida, totes les paraules, totes les reaccions, totes les decisions meves i de l'altre gent; les reviso, les rumio i les analitzo, m'ho rebusco tant... que em complico la vida, m'observo, i en realitat no hi trobo res en el meu interior, una noia amb aspecte innocent que només mira per ella i fa punt de creu quan s'aborreix, entre altres coses. Encara em falta coneixe'm i coneixer els meus gustos, les meves aficions i els meus sentiments. Em podria definir com un fantasma que busca la seva identitat, ho intenta però només fa coses intencionadament... i... això no val... Suposo que per això al DNI posa la F de fantasma, ho tenia a davant dels nasos i no m'hi havia fixat. Per tant, no em pregunteu massa res... perquè no sé qui sóc!
Per altre banda tinc temes, situacions o fets... que em duen al malestar (parlant sentimentalment). Sempre ha sigut de gran importancia el que pensin de mi... per això m'ho copiava tot: la música, la roba, la manera de fer, les paraules, els gustos, etc. volia satisfer a tothom alhora, però vaig veure que així no em podia encarar a la vida... perquè al final estaria sola i no podria copiar una desisió, no? Així que ara... estic perduda en aquest món esperant el moment en que trobaré la meva identitat, mentrestant aguanto els comentaris i me'ls empasso, jutgen i no m'agrada que facin això... perquè volen que trobi l'ho meu... però alhora em jutgen de mala manera, i això que per fora sembla una tonteria, a mi em fa mol mal, perquè com he dit abans, m'afecta molt el que pensin de mi.
D'altre banda em passen coses que...
Es curiós com se m'escapen les paraules... l'altre dia jo m'encaminava cap a casa i va i em ve un okupa i em pregunta si tink 20 cèntims (pa qué quieres 20 centimos guapo?) i jo: aviam... oh! ho sento només en tinc 10 i calderilla. Total que li donc el que tenia i li dic: Merci Jajajajajaja com se'm para no? per què sempre que algun okupa em demana algo li dic: No, merci o Merci... pq?
L'altre dia vaig anar a correr... la primera volta: comença a ploure, Doncs res Àurea, a correr sota la pluja. La segona volta: caic a terra! em quedo de boca terrosa i miro al cel... m'afanyo a aixecar-me i continuo corrent. Tercera volta: para de ploure i uns nois pronuncien algo que encara no he dexifrat... Quarta volta: els nois diuen: Que coi fa aquesta? Jajajajaja però abans de fer totes les voltes va i em trobo els americans que han vingut a passar uns dies i que la Miriam i la Moni han decidit quedar's-en un.
Res i... que ja he començat a treballar i, en fi, que de moment no hi ha feina i es un pok boring.
Tenia molta cosa a dir... i sempre vaig pensant tot el que haig d'escriure... però alhora de la veritat, ja no em recordo de res. (sk fa molt k no menjo panses ¬¬)
Per altre banda tinc temes, situacions o fets... que em duen al malestar (parlant sentimentalment). Sempre ha sigut de gran importancia el que pensin de mi... per això m'ho copiava tot: la música, la roba, la manera de fer, les paraules, els gustos, etc. volia satisfer a tothom alhora, però vaig veure que així no em podia encarar a la vida... perquè al final estaria sola i no podria copiar una desisió, no? Així que ara... estic perduda en aquest món esperant el moment en que trobaré la meva identitat, mentrestant aguanto els comentaris i me'ls empasso, jutgen i no m'agrada que facin això... perquè volen que trobi l'ho meu... però alhora em jutgen de mala manera, i això que per fora sembla una tonteria, a mi em fa mol mal, perquè com he dit abans, m'afecta molt el que pensin de mi.
D'altre banda em passen coses que...
Es curiós com se m'escapen les paraules... l'altre dia jo m'encaminava cap a casa i va i em ve un okupa i em pregunta si tink 20 cèntims (pa qué quieres 20 centimos guapo?) i jo: aviam... oh! ho sento només en tinc 10 i calderilla. Total que li donc el que tenia i li dic: Merci Jajajajajaja com se'm para no? per què sempre que algun okupa em demana algo li dic: No, merci o Merci... pq?
L'altre dia vaig anar a correr... la primera volta: comença a ploure, Doncs res Àurea, a correr sota la pluja. La segona volta: caic a terra! em quedo de boca terrosa i miro al cel... m'afanyo a aixecar-me i continuo corrent. Tercera volta: para de ploure i uns nois pronuncien algo que encara no he dexifrat... Quarta volta: els nois diuen: Que coi fa aquesta? Jajajajaja però abans de fer totes les voltes va i em trobo els americans que han vingut a passar uns dies i que la Miriam i la Moni han decidit quedar's-en un.
Res i... que ja he començat a treballar i, en fi, que de moment no hi ha feina i es un pok boring.
Tenia molta cosa a dir... i sempre vaig pensant tot el que haig d'escriure... però alhora de la veritat, ja no em recordo de res. (sk fa molt k no menjo panses ¬¬)