( Read more... )

( Read more... )

( Read more... )

Gripau, cosa esguerrada que fuig d’un cop de peu,

l’horror de tu mateix belluga ta parpella;

els raigs de sol, per a altri, són goig i meravella,

per a tu són sagetes de menyspreu.

I ve la nit, la dolça amb la lletjor, que fins

aplega, sota uns somnis que encisen els camins,

-oh trista escopinada del diable!-,

somriure i esperança dels pobres cors ( Read more... )

( Read more... )