Tempus fugit
Des del febrer he passat 8 diumenges, un dissabte i un divendres a La Passió. I potser hauria d'estar contenta que demà fos l'últim dia. Però no... no ho estic. Més aviat al contrari. Perquè d'acord que ara tindré MOLT més temps lliure, que em podré llevar a les tantes els diumenges, que podré quedar més dies. Però el que realment m'agradava a mi del diumenge era passar-lo allà. Parlant. Rient. Escoltant les escenes i imaginant-les pk no les veig. I fent el que de debò m'agrada: tocar en una orquestra. Que he passat moltes estones tremolant de nervis, que patia per les notes ràpides. Sí. Però pensar que tota aquella colla no la veuré fins la temporada que ve... pensar que després de 2 mesos i mig veient-los cada setmana no els veuré més... Se'm fa molt estrany.
I res, demà a aprofitar-lo al màxim i encara que potser l'any que ve hi torno, trobaré a faltar tots aquells moments passats en la foscor del teatre. Les peces úniques. Els xixiuejos. Els shhhhhht. A vosaltres. I...
Sobretot a tu, Malena.