(no subject)
No em recordaràs demà a la mateixa hora qan passis per aquell lloc que un da va ser nostre. Potser mai més la meva imatge passarà per la teva ment en forma de ventada. Però sincerament, a mi això no m'importa. Que jo no necessito una onada clavada a la platja per recordar el teu nom... No necessito veure la lluna per pensar en tu. Perquè jo no sóc així. I ja m'agradaria poder oblidar-te i no veure't quan tanco els ulls. Però això no vol dir que et recordaré per sempre, perquè estic segura que la teva ombra, un dia, fugirà lentament de mi. I jo me n'alegraré perquè llavors la lluna tornarà a ser lluna i les onades no em faran pensar en tu. Potser serà millor. O no.