Perquè l'esperanto?

[viric]

Una alumna de batxillerat que fa un treball de recerca sobre l'esperanto m'ha encomanat la feina de respondre una enquesta. De moment estic d'acord amb el que he contestat, perquè ho he contestat fa molt poc. Així doncs, la publico aquí. Espero que serveixi de resposta a aquells que potser no entenen perquè vaig començar a aprendre esperanto, i encara no l'he deixat estar.

1. Defineix breument el teu perfil i dades personals.
   Estic a l'últim any d'Enginyeria Superior en Telecomunicacions i en Enginyeria Superior en Electrònica (doble titulació), i l'estudi de llengües és el que em permet una mica sortir del meu món tècnic.
   
2. Com vas conèixer la llengua?
   Bé, a Catalunya, la gent de la meva generació i anteriors sap més o menys què és l'esperanto. Segurament de petit vaig veure alguna cosa relacionada amb l'esperanto, ho vaig demanar als meus pares, i m'ho van explicar. Fins i tot fa anys vaig trobar per casualitat una pàgina web escrita en esperanto mentre navegava per internet. Vaig quedar sorprès, però en aquella època el meu interès per les llengües era ínfim, i el que és més important, em pensava que estava relacionat amb alguna cosa religiosa, especialment catòlica.
   
3. Perquè vas decidir aprendre-la/estudiar-la?
   Un dia vaig anar a la biblioteca Vapor Vell de Barcelona, i hi vaig trobar una lleixa plena de llibres en esperanto. Vaig agafar-me un diccionari i un llibre d'autoaprenentatge, tan sols per veure de què anava. Quan vaig arribar a casa, vaig buscar a veure si hi havia coses en esperanto per internet. Vaig veure que hi havia moltíssima cosa - això em va motivar molt a l'hora de començar-la a aprendre, tot i que ja havia decidit, almenys per curiositat, aprendre'n una miqueta.
   
4. Practiques/parles regularment la llengua?
   Per internet, cada dia. Per Missatgeria Instantània parlo amb amics que he fet per tot el món mitjançant l'esperanto. Bé, la majoria són russos, però també hi ha ibèrics, americans, holandesos, etc. Els que són especialment amic meus són tots occidentals.
   
   A més, la meva dona és russa i esperantista. La nostra llengua comuna principalment és l'esperanto, tot i que ella aprèn català, i jo aprenc rus. A partir de mitjans de novembre viurem finalment junts a Barcelona, després d'haver posat en regla tots els papers.
   
5. Llegeixes revistes o literatura en esperanto? I escoltes música?
   No especialment. Rebo a casa la Kontakto, i estic a mig llegir dos o tres llibres: La majstro kaj Margarita, Pikniko ĉe vojrando, i La enigmo de la araneo.
   
6. Has assistit mai a algun congrés o trobada esperantista? quin/s?
   Sí. Crec que a tots els congressos que s'han fet als Països Catalans des de 2004, així com la IJK 2004 (Rússia, tres setmanes) i la 2005 (Polònia, dues setmanes).
   
7. T’ha aportat avantatges el fet de saber esperanto per viatjar o per altres usos? Quins?
   Per esperanto he conegut la meva dona, per exemple. I amb ell també he fet molt i molt bons amics, quasi tots russos. D'altra manera no crec que haguéssim pogut conèixer-nos, o tan sols considerar-nos tan amics. Per viatjar, certament, m'ha fet un gran favor. Abans d'aprendre esperanto no tenia especial ganes d'anar a enlloc, perquè no em podia imaginar què trobar-hi. El turisme per fer turisme mai m'ha atret massa. Amb l'esperanto he adquirit petits compromisos a l'estranger, en el sentit que tinc un objectiu per anar-me'n a un altre país: trobar-me amb amics, conèixer molta gent que ha vist molt de món, i tot sense cap barrera lingüística, tan còmode com si tot ho fés amb la meva llengua materna.
   
8. Coneixes a molts esperantistes? són estrangers?
   Tinc desenes de bons amics esperantistes. La majoria d'ells són estrangers, sí. I si he de comptar també els que no són especialment amics... suposo que entre cent i dos cents. És molt difícil de dir. Tampoc sé dir quants amics catalans tinc.
   
9. Et sents compromès socialment pel fet de parlar esperanto? Perquè?
   No no. Al contrari. Bé, no seria la primera cosa que faig, i la majoria de gent d'aquí no fa. Fa anys - abans de conèixer l'esperanto - vaig interessar-me per alguna altra llengua artificial. També sóc programador des de que era petit, m'agraden estils de música poc corrents, ... Aprendre esperanto no m'ha fet notablement més estrany.
   
10. Per quines raons segueixes en el moviment esperantista? es a dir, perquè ets esperantista?
    Hi tinc molts amics, de mica en mica a més en vaig fent de nous, i realment penso que ara per ara és una llengua prou simple com perquè molta gent l'aprengui. Procuro que en l'esperanto hi hagi recursos per aprendre altres coses: altres llengües, ciència, ... Penso que seria molt bo si l'esperanto fos una llengua pont. Per mi és un gran problema que a l'escola els nens hàgin d'aprendre almenys tres idiomes, els tres difícils: català, castellà i anglès. Prenen moltíssimes hores, que al meu entendre s'haurien de dedicar a la ciència.
    
    I precisament l'esperanto soluciona això, perquè permetria que els nens aprenguessin la llengua dels seus avantpassats (el català, aquí), l'esperanto amb poc temps d'estudi els oferiria comunicació amb la resta de gent, i la resta de llengues, si volen, les aprendrien per gust i sense cap deure. I, molt important, tot això podent estudiar més matemàtiques, més física, més biologia... Ara per ara, al meu entendre després d'haver estudiat més, els nens acaben l'institut amb els coneixements científics del segle XVI o fins i tot menys. I l'avenç científic des de llavors no ha estat només afegint coneixements al que es sabia, sino reconstruint moltes idees errònies.
    
11. Pots expressar-te completament bé i en tots els sentits parlant esperanto?
    Apart d'alguns problemes amb noms de llegums, d'arbres, o d'espècies d'animals, crec que em puc expressar tan bé com vull.
    
12. Tens afecció per les llengües (en general)? Quines saps?
    Suposo que sí. Tot va venir després del tercer any d'estudi a la universitat, quan ja estava fart de veure només equacions i ordinadors. La meva afecció fins llavors era la informàtica, per això ni a casa canviava de tema. A la universitat ja no tens un ensenyament integral; només et preparen per la branca que has escollit. Vaig començar a aprendre rus a l'escola oficial, i ara ja hi he estudiat dos anys. Parlo anglès quasi tan bé com vull; no vull gaire, clar. Sempre he treballat llegint molta documentació tècnica en anglès, i sense voler se n'aprèn. I finalment, com a divertiment, parlo a miges la toki pona - és una llengua amb cent i poques paraules, molt i molt simple, que es pot aprendre a parlar en un cap de setmana. Val la pena considerar-la un joc; l'inventora de la llengua no pretenia que aquesta fos un remei de comunicació internacional com l'esperanto. De totes maneres, fins i tot en toki pona he fet un bon amic, també rus.
    
13. Val la pena estudiar esperanto actualment? de què serveix?
    Aprendre una llengua tan senzilla com aquesta, i alhora tan semblant a moltes llengües del món fa més ampla el nostre punt de vista sobre l'idioma. Els que només saben una llengua no s'acaben d'imaginar què és això de canviar d'idioma. Els que en saben dues, ja ho coneixen una mica, i així successivament. A més, l'esperanto es regeix per unes regles tan senzilles que val la pena aprendre'l segons aquestes regles, com qui s'aprèn receptes o demostracions matemàtiques. Les llengües complicades es solen ensenyar amb exemples, com l'anglès o el castellà a les nostres escoles. A ningú se li acudiria estudiar anglès començant sense saber cap paraula, però començant a diferenciar els temps verbals, els complements directes, indirectes, les preposicions, les possibles combinacions de verb més preposició que donen lloc als 'frasal verbs'... No, com que és tan complicat, és millor aprendre'l amb exemples. A l'esperanto això és a l'inrevés; i això ens ajuda molt per a comprendre les regles de la resta de llengües més complicades, com el català, el castellà, o qualsevol altra natural.
    
14. Consideres que l’esperanto ha fracassat? Perquè?
    No ho crec. Hi ha molta literatura, i hi ha suficents parlants com perquè valgui la pena aprendre-la i treballar per a ella. Ara bé, això és així per la gent que aprèn idiomes per conèixer món. També hi ha gent que aprèn idiomes per trobar feina, i a aquests suposo que l'esperanto no els serveix de gaire res. En esperanto de moment es troba molta informació sobre diferents cultures del món, a més, fora de l'entorn turístic al que s'està acostumat amb l'anglès. En anglès encara s'hi troba molta informació científica, sobretot informàtica. I sobretot, no gaire ben escrita, ja que molts bons tècnics es veuen obligats a publicar les seves feines en anglès, i molts mai arribaran a parlar-lo o escriure'l suficientment bé.
    
15. Té ideals un esperantista? Quins?
    Cadascú té els seus. Entre d'altres, jo vull que es deixi de treure hores de ciència a l'escola per culpa de les llengües d'aprenentatge obligatori. També m'agradaria que els habitants del planeta es sentin més membres del planeta, més membres de la humanitat. A Catalunya molts catalans es senten catalans, en el sentit que es senten diferents que altres de països veïns. A França els francesos també. A mi em sembla que si es tinguéssin en compte també les semblances, i no només les diferències, els bens del món no estarien tan mal repartits, i tots viuríem en mitjana millor. Els africans millor, i nosaltres pitjor, està clar. Però em sembla més just. Em semlba que una llengua comuna com l'esperanto ajudaria a aquest sentiment de sentir-se semblant als estrangers, i no diferent. Aquest problema arriba a l'extrem de que quan dic “sentir-se habitant del planeta”, molts es pensen que vull començar a parlar d'extraterrestres i naus espacials, com si estigués dient tonteries.
    
16. Consideres que actualment l’esperanto és una qüestió més lingüista que idealista?
    No, ni molt menys. No crec que l'esperanto sigui actualment una llengua artificial increïblement bona, però és el millor que tenim. Aquesta deriva absolutament de idiomes naturals, i amb això, arrossega molts problemes d'aquests idiomes.
    
17. Consideres que és una llengua neutre en tots els sentits?
    Molts la consideren poc neutra perquè està basada en llengües occidentals. Les arrels de les paraules són occidentals, les seves lletres són occidentals, ... I sobretot, els occidentals no som majoria al món. Però bé, pel que sé, els orientals o africans no tenen arrels de paraules tan unificades com les d'europa i amèrica, ni cap alfabet tan comú com el llatí. Però bé, la neutralitat a un idioma no recau en la proximita a uns idiomes o a uns altres; si l'anglès deriva de les illes britàniques i el nord d'europa, l'esperanto deriva d'occident, no amb gaire més artificialitat que l'anglès. La neutralitat a l'esperanto li donen més els parlants que la llengua en sí. També es pot dir el mateix de l'anglès, però l'anglès és complicat, i uns pocs països es veuen beneficiats de l'aprenentatge d'altres, a més de que ells no l'han d'aprendre i el parlen millor que no pas mai algun estranger parlarà. És important ser conscients de la situació actual per considerar la neutralitat.
    
18. Hi ha alguna llengua que faci la funció de l’esperanto? quina? per quines raons ha agafat aquest paper enlloc de l’esperanto?
    De llengües artificials n'hi ha moltes, però no n'hi ha gaires de proposades com a solució a la comunicació internacional. Hi ha derivats de l'esperanto (Ido), invents comercials (fasile), propostes massa difícils (Volapük), i que d'altres amb alguns aprenents que es poden comptar amb els dits d'una mà (exagerant, és clar), com per exemple l'Interlingua, l'Ithkuil, Solresol, o fins i tot, Basic English.
    
19. Quin és el moment de màxima expansió de la llengua?
    Ara, si més no, és un moment de gran expansió. Igualment fa un any, o fa dos, però cada cop més. Suposo que la gran rao és la popularització d'internet, i amb ell, les comunicacions internacionals. Si vols saber d'anteriors moments d'expansió, d'història jo no en sé pas gaire.
20. Actualment, quin futur li dones a la llengua?
    No m'ha preocupat mai gaire el futur de la llengua; amb això vull dir que no la veig en perill, ni crec que jo perdi el temps per a ella. Hi ha una bona comunitat de parlants, i aquesta va creixent. Si se'm demana sobre una possible imposició política a curt termini... no puc dir que és impossible que es converteixi en la llengua de treball a Europa. Això ja s'ha discutit al parlament europeu, i ha quedat clar que no és cap idea descabellada.