Llibre d'Amic e Amat, Ramon Llull
10. Digué l'Amat a l'Amic: -¿Saps, encara, què és amor?-. Respongué: -Si no sabés què és amor, ¿hauria sabut què és pena, tristesa i dolor?
29. Es trobaren l'Amic i l'Amat, i digué l'Amic: -No cal que em parlis; fes-me només senyal amb els teus ulls, que són paraules per al meu cor, per tal que et doni el que em demanis.
38. Cantava i plorava l'Amic cants del seu Amat, i deia que és més ràpida cosa l'amor en el cor de l'amador, que el llamp en la resplendor i el tro en l'oïda; i més viva és l'aigua en el plor que en les ones del mar, i el sospir està més a prop de l'amor que la neu de la blancor.
85. L'amic cercava el seu Amat, i trobà un home que moria sense amor; i digué que era un gran mal que l'home, en qualsevol mena de mort, morís sense amor. I per això digué l'Amic a l'home que moria: -Digues: per què mors sense amor?-. Respongué: -Perquè sense amor vivia.
114. Mentre l'Amic anava així afligit, trobà un ermità que dormia prop d'una bella font. L'Amic despertà l'ermità, preguntant si havia vist, tot somiant, el seu Amat. Respongué l'ermità, i digué que els seus pensaments eren empresonats en el càrcer d'amor, tan vetllant com dormint.
123. Il·luminà l'amor la nuvolada que es posà entre l'Amic i l'Amat; i la féu tan lluminosa i resplendent com és la lluna en la nit, l'estel en l'alba, el sol en el dia i l'enteniment en la voluntat. I per aquella nuvolada tan lluminosa es parlen l'Amic i l'Amat.
138. Preguntaren a l'Amic de què naixia l'amor, i de què vivia, i per què moria. Respongué l'Amic que l'amor naixia de la memòria i vivia de la intel·ligència i moria per oblit.
157. S'han reunit grans hosts i grans companyies d'esperits enamorats, i porten senyera d'amor, en la qual hi ha la figura i el senyal de llur Amat; i no volen portar en llur companyia cap home que estigui sense amor, per tal que llur Amat no en rebi deshonor.
235. L'amor és una mar agitada d'ones i de vents, que no té port ni ribatge. Mor l'Amic en la mar, i en el seu naufragi moren els seus turments i neixen els seus assoliments.
295. -Foll! Digues: què és l'amor?-. Respongué que l'amor és aquella cosa que els lliures posa en esclavitud, i als serfs dóna llibertat. I hi ha debat de quin dels dos és més prop l'amor: de llibertat o de servitud.