Poesia electoral

Nov 05, 2011 21:41

(Extrets d'un article d'Albert Balanzà i d'un dels comentaris. Estic més d'acord amb l'article que amb els poemes, tot i que n'entenc la motivació: el punk mai no ha estat el meu fort i tots plegats són força punks --Martí i Pol inclòs, si.)

“Vota a tus líderes. Tú les necesitas. Cree en sus palabras. Deja que ellos decidan por ti. ¿Te sientes más seguro acudiendo a las urnas? Ellos te manipulan. No caigas en su trampa. No importa quien gane. Tú siempre pierdes”. (Vota, HHH)

"Os prometo lo que queráis
que os prometa
de esto y lo otro
y lo de más allá
porque el país me necesita.
Vosotros me necesitáis.
Soy el hombre
que os hace falta.
Votadme, votadme, cabrones!" (Quiero ser alcalde, La Polla Records)

“Els figurants que seuen a la dreta
de l’escenari, que s’intercanviïn
regularment amb els de l’altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l’esquerra.

Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d’insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.

Un cop ben asseguts a les poltrones,
que reprenguin la representació,
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l’espectacle.

Comptaré fins a tres.
-I jo?
-Un moment. Vós… què?
Vós aplaudir i encara gràcies” (Democràcia, Miquel Martí i Pol)

"Tu no eres de izquierda,
tu no eres de derecha,
tu eres de centro,
de centro comercial, anormal”. (Centro comercial, Lendakaris Muertos)

vida privada

Previous post Next post
Up