Tot és relatiu?
I si el Papa de Roma tingués raó i el relativisme no fos bo? Si em permeteu "mezclar churras con merinas", sembla ser que un experiment ha posat en qüestió la teoria de la relativitat, ja que uns neutrins semblen haver viatjat a la velocitat de la llum i, segons la més famosa teoria d'Einstein, cap cos físic (cap partícula amb massa) no hauria de poder viatjar a tals velocitats.
Els físics estan entre fascinats i esporuguits, perquè el descobriment és revolucionari, però els obligaria a canviar tot el que han estat fent durant el darrer segle (que ha estat un dels més prolífics per a aquesta ciència, com el XIX ho va ser per a la biologia i el XVIII per a la lingüística).
Personalment, no sé què pensar: d'una banda m'encanta veure avançar les ciències, amb aquella inexorabilitat que llueixen, però de l'altra... He comentat alguna vegada a qui m'ha volgut escoltar els problemes que ens va generar als lingüistes que la importància de la llengua materna (que havia de definir la personalitat lingüística d'una persona) fos posada potes enlaire per les grans migracions humanes del XIX i, encara pitjor, del XX. De cop i volta ens vam adonar que el que importa no és la llengua de casa, sinó la que es parla habitualment, i que fins i tot els nens, que avui dia passen més hores a la guarderia (o davant de la tele) que amb la mare, fixen els seus esquemes mentals no a partir del
que senten a casa, sino del que escolten amb més freqüència (és per això també que la immersió lingüística és important: perquè la llengua materna no ho és). És a dir, que hom pot canviar de llengua materna (sense necessitat de canviar de mare)! I per això avui dia els filòlegs posem tanta cura a parlar de L1, L2, L3...
Els matemàtics van descobrir ara farà uns anys que Fermat tenia raó, i això els va permetre continuar avançant sense haver de refundar-se. Els lingüistes no vam tenir tanta sort. Què serà ara dels físics? De moment, el darrer experiment (als EUA) que va donar uns resultats així es va demostrar erroni. Que tinguin sort, signifiqui això el que signifiqui.
Els físics estan entre fascinats i esporuguits, perquè el descobriment és revolucionari, però els obligaria a canviar tot el que han estat fent durant el darrer segle (que ha estat un dels més prolífics per a aquesta ciència, com el XIX ho va ser per a la biologia i el XVIII per a la lingüística).
Personalment, no sé què pensar: d'una banda m'encanta veure avançar les ciències, amb aquella inexorabilitat que llueixen, però de l'altra... He comentat alguna vegada a qui m'ha volgut escoltar els problemes que ens va generar als lingüistes que la importància de la llengua materna (que havia de definir la personalitat lingüística d'una persona) fos posada potes enlaire per les grans migracions humanes del XIX i, encara pitjor, del XX. De cop i volta ens vam adonar que el que importa no és la llengua de casa, sinó la que es parla habitualment, i que fins i tot els nens, que avui dia passen més hores a la guarderia (o davant de la tele) que amb la mare, fixen els seus esquemes mentals no a partir del
que senten a casa, sino del que escolten amb més freqüència (és per això també que la immersió lingüística és important: perquè la llengua materna no ho és). És a dir, que hom pot canviar de llengua materna (sense necessitat de canviar de mare)! I per això avui dia els filòlegs posem tanta cura a parlar de L1, L2, L3...
Els matemàtics van descobrir ara farà uns anys que Fermat tenia raó, i això els va permetre continuar avançant sense haver de refundar-se. Els lingüistes no vam tenir tanta sort. Què serà ara dels físics? De moment, el darrer experiment (als EUA) que va donar uns resultats així es va demostrar erroni. Que tinguin sort, signifiqui això el que signifiqui.