Les revoltes de Londres
La col·laboració entre la població assetjada, la policia i les càmeres de videovigilància està portant a la identificació i detenció dels pressumptes culpables de les revoltes de Londres (més de 1.000 detinguts a Londres, vora 500 a Birmingham, que s'havia contagiat de la capital). Fins aquí bé, tot i que hi ha gent que es queixa que molts dels acusats són menors i que, per tant, no se n'haurien de publicar les fotos. La meva resposta és que no es pot saber si són menors fins que no els has identificat, i que el que no pot fer la policia és alentir la justícia (deixant de banda que no sé si la llei britànica és tan protectora amb la imatge dels menors com la llei espanyola).
Avui surt aquesta notícia que, en primer lloc, m'ha deixat horroritzada:
Una família podria ser desnonada després que el seu fill participés als disturbis de Londres
Com a educacora sé que no es pot castigar algú amb quelcom que no hi té res a veure: no pots fer fora algú de casa per haver robat, de la mateixa manera que fa dos dies defensava que no es pot cremar una ciutat perquè t'han retallat el subsidi i el dret a anar a la universitat.
Després he llegit la notícia i m'ha deixat una mica... D'una banda, si ho diu el contracte, està clar que es pot fer: el contracte especifica que els llogaters i habitants d'una vivenda de protecció oficial no poden participar en aquest tipus d'actes vandàlics ni altres activitats per l'estil ("tots els llogaters i els membres de la llar i visitants tenen prohibides certes activitats criminals i antisocials").
De l'altra, no estic segura que no es tracti d'una clàusula abusiva (i, si fos a Espanya, la família podria reclamar: diversos bancs han tingut problemes amb això); és veritat que entenc els motius de la seva inclusió (la vivenda protegida pretén evitar desordres socials), però també sé que l'habitatge és un dret humà i que donar-li casa a algú no t'eximeix d'intentar per tots els mitjans que rebi una educació que li permeti ascendir socialment (i sé que hi ha gent que no té aquesta pretensió).
Finalment, entendria que es fes fora el menor de la casa (que se l'ingressés en una presó de menors, en un reformatori...), però no entenc que es faci fora tota la família. A Espanya la família és responsable subsidiària dels actes dels menors a qui empara, però no sé si passa el mateix al Regne Unit. I fer-la fora de casa implica agreujar el problema, quan el que tothom hauria de voler és resoldre'l.
Quan era jove (a la universitat), vaig llegir un llibre que em va deixar força horroritzada i em va permetre imaginar una mica quines són les bases de la societat anglesa (va ser quan vaig decidir que no m'agradaven els anglesos). Fou publicada uns 50 anys després de Seny i sentiment, de Jane Austen, per un altre gran de les lletres angleses del s. XIX: Charles Dickens: Grans esperances (la paròdia de la qual: Grans presagis, de Prattchet i Gayman, hem llegit quasi tots). La societat en la qual creix el protagonista és, si fa no fa, la mateixa en què deuen haver crescut aquests "joves revoltosos": desigual i determinista. A Espanya ens hem tret el determinisme de sobre, pot ser que a Anglaterra encara pesi un valor moral que condemna la gent segons l'origen? Perquè les expulsions de delinqüents cap a Austràlia sovint es feien amb tota la seva família, i no hi sé veure cap gran diferència amb el que s'explica a la notícia que enllaço una mica més amunt.
Quina por.
Avui surt aquesta notícia que, en primer lloc, m'ha deixat horroritzada:
Una família podria ser desnonada després que el seu fill participés als disturbis de Londres
Com a educacora sé que no es pot castigar algú amb quelcom que no hi té res a veure: no pots fer fora algú de casa per haver robat, de la mateixa manera que fa dos dies defensava que no es pot cremar una ciutat perquè t'han retallat el subsidi i el dret a anar a la universitat.
Després he llegit la notícia i m'ha deixat una mica... D'una banda, si ho diu el contracte, està clar que es pot fer: el contracte especifica que els llogaters i habitants d'una vivenda de protecció oficial no poden participar en aquest tipus d'actes vandàlics ni altres activitats per l'estil ("tots els llogaters i els membres de la llar i visitants tenen prohibides certes activitats criminals i antisocials").
De l'altra, no estic segura que no es tracti d'una clàusula abusiva (i, si fos a Espanya, la família podria reclamar: diversos bancs han tingut problemes amb això); és veritat que entenc els motius de la seva inclusió (la vivenda protegida pretén evitar desordres socials), però també sé que l'habitatge és un dret humà i que donar-li casa a algú no t'eximeix d'intentar per tots els mitjans que rebi una educació que li permeti ascendir socialment (i sé que hi ha gent que no té aquesta pretensió).
Finalment, entendria que es fes fora el menor de la casa (que se l'ingressés en una presó de menors, en un reformatori...), però no entenc que es faci fora tota la família. A Espanya la família és responsable subsidiària dels actes dels menors a qui empara, però no sé si passa el mateix al Regne Unit. I fer-la fora de casa implica agreujar el problema, quan el que tothom hauria de voler és resoldre'l.
Quan era jove (a la universitat), vaig llegir un llibre que em va deixar força horroritzada i em va permetre imaginar una mica quines són les bases de la societat anglesa (va ser quan vaig decidir que no m'agradaven els anglesos). Fou publicada uns 50 anys després de Seny i sentiment, de Jane Austen, per un altre gran de les lletres angleses del s. XIX: Charles Dickens: Grans esperances (la paròdia de la qual: Grans presagis, de Prattchet i Gayman, hem llegit quasi tots). La societat en la qual creix el protagonista és, si fa no fa, la mateixa en què deuen haver crescut aquests "joves revoltosos": desigual i determinista. A Espanya ens hem tret el determinisme de sobre, pot ser que a Anglaterra encara pesi un valor moral que condemna la gent segons l'origen? Perquè les expulsions de delinqüents cap a Austràlia sovint es feien amb tota la seva família, i no hi sé veure cap gran diferència amb el que s'explica a la notícia que enllaço una mica més amunt.
Quina por.