London riots
Probablement, el que més em fot dels disturbis que hi ha hagut a Londres els darrers dies és la gent que ho compara amb el 15-m. Perquè no és el mateix. Els indignats són gent que ha pres consciència que no poden confiar que els polítics en qui han descarregat la seva sobirania recordin la responsabilitat que això suposa, sinó que, a més, han de fer-ne un seguiment i, si pot ser, una llista de desiderates (potser, fins i tot, posar-los una mica de pressió). Els anglesos han reaccionat violentament quan han patit en les seves pròpies carns el que els espanyols, grecs i irlandesos ja fa temps que suporten (i els grecs són els únics que van reaccionar violentament, i tots vam dir que no era això): retallades, pèrdua de drets adquirits, desaparició de llocs de treball...
No són 4 joves descontrolats. No són 4 infiltrats de la policia per poder justificar una reacció desmesurada (¿reaccions desmesurades, la policia de Londres, a la qual han hagut de donar permís exprés per fer servir mànegues d'aigua i pilotes de goma? Va, home, va!). Són centenars de vàndals de totes les edats, ho saben i ho reconeixen.
Com deia l'altre dia al G+, la gent que a mi em val la pena és aquesta. Perquè la solució als problemes no és cremar-ho tot. La solució als problemes comença per assumir el que és de tots. Com dic als meus alumnes, encara que tu no hagis llençat aquest paper (o aquest tetrabric, o aquest...), el fet és que és a terra. I el terra és de tots. També és teu: recull-lo. Doncs amb la societat, el mateix: els polítics estan fent (de bona fe o no, això no ho sé i no vull especular) certes coses que no t'agraden? Tracta'ls com a nens i corregeix-los. Però no els peguis, perquè només els generaràs rebuig i no aconseguiràs que admetin l'error. Corregeix-los. Perquè en el fons, els adults som nens sobredimensionats. Alguns aprenem a comportar la nostra desmesura. D'altres no.
No són 4 joves descontrolats. No són 4 infiltrats de la policia per poder justificar una reacció desmesurada (¿reaccions desmesurades, la policia de Londres, a la qual han hagut de donar permís exprés per fer servir mànegues d'aigua i pilotes de goma? Va, home, va!). Són centenars de vàndals de totes les edats, ho saben i ho reconeixen.
Com deia l'altre dia al G+, la gent que a mi em val la pena és aquesta. Perquè la solució als problemes no és cremar-ho tot. La solució als problemes comença per assumir el que és de tots. Com dic als meus alumnes, encara que tu no hagis llençat aquest paper (o aquest tetrabric, o aquest...), el fet és que és a terra. I el terra és de tots. També és teu: recull-lo. Doncs amb la societat, el mateix: els polítics estan fent (de bona fe o no, això no ho sé i no vull especular) certes coses que no t'agraden? Tracta'ls com a nens i corregeix-los. Però no els peguis, perquè només els generaràs rebuig i no aconseguiràs que admetin l'error. Corregeix-los. Perquè en el fons, els adults som nens sobredimensionats. Alguns aprenem a comportar la nostra desmesura. D'altres no.