Acabo d'escoltar aquesta cançó a la ràdio. Redéu, què actual sona! És d'un anònim del 1931...
Valga'ns el nostre pobre Estatut
coix i guenyo i geperut
que diu l'Estat que ens envia.
Valga'ns el nostre Estatut.
Potser els aires de per ací
el faran emmalaltir
del pap o de pulmonia.
Valga'ns el nostre Estatut.
Senyors de tan alta ciència
fan creure que tot s'hi val.
Se'ns ha acabat la paciència.
Fot-li foc al tribunal!
Valga'ns el nostre pobre Estatut
més petit que un esternut
d'una puça presumida.
Valga'ns el nostre Estatut.
Mare de Déu que n'és d'esquifit;
com que arriba de Madrid,
no ens arriba pas a mida.
Valga'ns el nostre Estatut.
Senyors de tan alta ciència...
Ens volen deixar el noi Estatut,
cama coix i cara brut.
Tu, vols dir autonomia?
Valga'ns el nostre Estatut.
Ara sí que n'estem farts i tips!!!
Si et llegís el rei Felip
a ben segur que riuria.
Valga'ns el nostre Estatut.
Senyors de tan alta ciència...
Valga'ns el nostre pobre Estatut
coix i guenyo i geperut
que diu l'Estat que ens envia.
Valga'ns el nostre Estatut.
Valga'ns el nostre pobre Estatut
cal regar-lo amb un embut
que a l'infant cal fer reviure.
Valga'ns el nostre Estatut.
Senyors de tan alta ciència...
Click to view