Opos, the end
Bé, el cert és que m'ha costat de dir: dimecres es van saber els resultats de les opos. Tinc un 4'2302. Estic suspesa, altre cop. Vaig plorar força, em vaig quedar molt tocada, però feia uns dies que m'ho temia, perquè no tenia la sensació que cap de les proves m'hagués anat decididament bé i el cert és que 72 places són molt poques. Estava preparada per al miracle, però els miracles, amb els temps que corren, han de servir per a d'altres coses.
El tribunal, això sí, va publicar les notes parcials:
De la prova A (l'examen) vaig treure un 1'336 / 4. Això, en decimal, vol dir un 3'34.
De la prova B1 ( la defensa de la programació) vaig treure un 0'7275 / 3. És a dir, un 2'42.
La prova B2 (l'informe) em va valer un 2'1667 / 3. Un 7'22.
És la primera vegada que les sé i em vaig decidir a anar a veure el tribunal. No per queixar-me, sinó per saber què havia fet malament; per millorar. Van ser molt amables i em van explicar que no els està permès fer revisió d'examen. Només era un període de reclamacions. Això sí, em van donar alguns consells per a la propera vegada. La majoria diria que els he complert, però... Miraré d'estar més atenta la propera vegada!
Això sí, hi havia gent que estava molt emprenyada. Jo no els vaig veure (van anar a reclamar a primera hora del matí, i pel que m'explicava el tribunal hi va haver, literalment, plors i cruixit de dents), però CCOO havia creat un grup a FB per a cadascuna de les especialitats i me l'havia anat mirant, sense participar-hi. Molta gent creia que no s'havia valorat el que havien estudiat ni el temps que hi havien dedicat. Em pregunto què es pensen que són unes oposicions. A la carrera sí que et poden valorar l'esforç que hi poses (personalment, crec que és una perversió, però poden fer-ho), però a les oposicions no es tracta de triar el que més s'hi esforça, sinó el millor. I un tribunal format per 5 persones (5!) havia decidit que cap de nosaltres no era dels millors. És la seva percepció, però és la que val. I són bona gent, o sigui que crec que ho han decidit de bona fe. A més, les normes estan molt clares i si les puntuacions dels diferents membres divergeixen en 3 punts o més, es descarten les puntuacions màxima i mínima, de manera que s'han d'aconseguir les puntuacions pràcticament per consens. De 73 persones que havíem fet la prova B, només n'han aprovat a 27. És a dir, a un 37%. Un 21'5% dels convocats en aquest tribunal. Uff!
La resposta de mon pare ("segur que ha estat per a bé") quan el vaig trucar dimecres al migdia per donar-li la mala notícia, em va deixar a quadres, però he anat veient que tenia raó. Sóc una persona positiva. M'han passat coses negatives a la vida, però l'experiència em diu que després me n'han vingut coses bones (al respecte, llegíem l'altre dia a la missa de fi de curs de catequesi la història de Josep, el fill de Jacob; si no fos per tot el mal que li van fer els seus germans, mai no hauria pogut salvar la vida de la seva família). Només es tracta de tenir paciència. El meu pare diu, darrerament, que Déu és com un GPS: quan tu marres el camí, li costa una mica recalcular la ruta, però a la llarga se surt amb la seva. Tindrem paciència amb Ell, doncs.
Ara a mirar de passar les vacances i veure què passa amb els nomenaments per al curs vinent: el Pau Claris m'ha reclamat per a l'aula d'acollida.
El tribunal, això sí, va publicar les notes parcials:
De la prova A (l'examen) vaig treure un 1'336 / 4. Això, en decimal, vol dir un 3'34.
De la prova B1 ( la defensa de la programació) vaig treure un 0'7275 / 3. És a dir, un 2'42.
La prova B2 (l'informe) em va valer un 2'1667 / 3. Un 7'22.
És la primera vegada que les sé i em vaig decidir a anar a veure el tribunal. No per queixar-me, sinó per saber què havia fet malament; per millorar. Van ser molt amables i em van explicar que no els està permès fer revisió d'examen. Només era un període de reclamacions. Això sí, em van donar alguns consells per a la propera vegada. La majoria diria que els he complert, però... Miraré d'estar més atenta la propera vegada!
Això sí, hi havia gent que estava molt emprenyada. Jo no els vaig veure (van anar a reclamar a primera hora del matí, i pel que m'explicava el tribunal hi va haver, literalment, plors i cruixit de dents), però CCOO havia creat un grup a FB per a cadascuna de les especialitats i me l'havia anat mirant, sense participar-hi. Molta gent creia que no s'havia valorat el que havien estudiat ni el temps que hi havien dedicat. Em pregunto què es pensen que són unes oposicions. A la carrera sí que et poden valorar l'esforç que hi poses (personalment, crec que és una perversió, però poden fer-ho), però a les oposicions no es tracta de triar el que més s'hi esforça, sinó el millor. I un tribunal format per 5 persones (5!) havia decidit que cap de nosaltres no era dels millors. És la seva percepció, però és la que val. I són bona gent, o sigui que crec que ho han decidit de bona fe. A més, les normes estan molt clares i si les puntuacions dels diferents membres divergeixen en 3 punts o més, es descarten les puntuacions màxima i mínima, de manera que s'han d'aconseguir les puntuacions pràcticament per consens. De 73 persones que havíem fet la prova B, només n'han aprovat a 27. És a dir, a un 37%. Un 21'5% dels convocats en aquest tribunal. Uff!
La resposta de mon pare ("segur que ha estat per a bé") quan el vaig trucar dimecres al migdia per donar-li la mala notícia, em va deixar a quadres, però he anat veient que tenia raó. Sóc una persona positiva. M'han passat coses negatives a la vida, però l'experiència em diu que després me n'han vingut coses bones (al respecte, llegíem l'altre dia a la missa de fi de curs de catequesi la història de Josep, el fill de Jacob; si no fos per tot el mal que li van fer els seus germans, mai no hauria pogut salvar la vida de la seva família). Només es tracta de tenir paciència. El meu pare diu, darrerament, que Déu és com un GPS: quan tu marres el camí, li costa una mica recalcular la ruta, però a la llarga se surt amb la seva. Tindrem paciència amb Ell, doncs.
Ara a mirar de passar les vacances i veure què passa amb els nomenaments per al curs vinent: el Pau Claris m'ha reclamat per a l'aula d'acollida.