Manel Pousa
Sóc creient. És una cosa que no escapa a ningú que em conegui una mica. Tinc, a més, una fe inspirada per la meva raó, encara que alguns pensin que tot plegat deu ser un oxímoron: jo vaig decidir, fa molts anys (si fa no fa, per l'època en la que la majoria dels adolescents decideix que no hi creuen), que continuaria creient. Va ser una decisió raonada que va posar els fonaments de la meva fe en un lloc segur: l'Evangeli.
Sé de poca gent que ho hagi fet. N'estic començant a conèixer un altre: Manel Pousa, el pare Manel, l'amic del difunt Pepe Rubianes. N'havia sentit a parlar força, però acostumo a no fer gaire cas dels capellans. I ara l'estan processant per excomulgar-lo. Només per seguir la seva consciència, per posar la vida dels més febles per davant de les normes religioses. Com Jesús.
No crec que el callin. Ara que ha parlat, ara que ha decidit que el seu exemple havia d'anar més enllà dels sermons, més enllà dels festivals, més enllà dels petits gestos, no crec que el callin. Ara que ha descobert que un cristià que calla és menys cristià... no crec que el callin.
Avui dia ja no crucifiquem a ningú. Encara bo...
Sé de poca gent que ho hagi fet. N'estic començant a conèixer un altre: Manel Pousa, el pare Manel, l'amic del difunt Pepe Rubianes. N'havia sentit a parlar força, però acostumo a no fer gaire cas dels capellans. I ara l'estan processant per excomulgar-lo. Només per seguir la seva consciència, per posar la vida dels més febles per davant de les normes religioses. Com Jesús.
No crec que el callin. Ara que ha parlat, ara que ha decidit que el seu exemple havia d'anar més enllà dels sermons, més enllà dels festivals, més enllà dels petits gestos, no crec que el callin. Ara que ha descobert que un cristià que calla és menys cristià... no crec que el callin.
Avui dia ja no crucifiquem a ningú. Encara bo...