L'ofici de la dona
Click to viewAhir el Papa de Roma va visitar Barcelona per consagrar a Déu l'altar de la Sagrada Família. La nova església lluïa magnífica, diuen. El Papa va dir el que havia de dir (algú esperava que canviés d'opinió en veure els tendres petons dels gais al carrer? Que acceptés que les noves famílies també en són, de famílies, i fan el mateix servei que les antigues; que defensés el laïcisme? Au, va!). La ciutat el va rebre com l'havia de rebre: la minoria fervorosa, amb fervor; la proporció adequada de creients descontents, amb fredor, i els ateus... cadascú a la seva, que estan molt desorganitzats.
Però l'important també van ser els gestos ("pels seus actes els coneixereu"). El Papa va dir que la dona havia de trobar la realització en la feina i la llar, que és un pas endavant (tradicionalment no s'hauria recordat que les dones tenim capacitat laboral, a més d'assistencial), però el paper de les dones durant la cerimònia es va limitar a netejar el que els homes havien embrutat: poc després de la unció de l'altar de pedra negra, unes monges, vestides també de negre, hi van pujar per netejar ràpidament i a fons l'oli que el tacava, el terra que l'envoltava (també tacat d'oli), i van parar la taula.
Com diu la cançó: "és l'ofici de la dona".
------------------------
EDITAT: Al vespre vaig sentir el Cardenal Sistach dient que hi havia hagut altres dones, a la missa: concretament, una que tocava l'orgue, una altra que va llegir una lectura i unes altres que havien portat les ofrenes. Té raó...
Curiosament, no hi havia cap home netejant, sr. Sistach!