(no subject)
No sé el que vull, no sé el que tinc...
Què és pitjor que estar malament? Estar rallat sense saber perquè.
Em falta la satisfacció corresponent... i sé que costarà aconseguir-la... però el camí... serà... difícil.
Per continuar.... el meu pare ha tornat de viatje... això comporta que haurè de tornar a dormir a casa seu... i... jo no vull... no sóc lliure allí, ja no em convé estar aillada... però alhora crec que em tornaré a centrar.
El món m'apreta per tots costats... i... jo no tinc temps per tot. Temps de patiment. Haurem d'aguantar i resignar-nos.
És cruel que et passi pel cap que no vols existir.
Sort que només ha estat un segon, uf sort.
Vull aclarar el meu cap de mals i desconeguts sentiments. No sé la raó per la qual esic... moixa? desmotivada? apagada?
Perquè els humans sabem expressar millor el patiment que la felicitat? perquè expreso el meu petit patiment i no expresso la felicitat, la sort que poseeixo?
Sóc realment rara... no em puc queixar de re... ha estat un cap de setmana genial... totes les preocupacions que tenia... no han servit per res perquè tot ha anat sobre rodes... de què em queixo doncs?
De l'incertesa