(no subject)
Bueno...feia dies k no krivia res pk, no em nava linternet, juer ia komencen les semanes dexamens, xo buenod espres kap Itàlia. Us pos aki una redaccio k he fet per català
MISTERIÓS EMMASCARAMENT
Caminava lentament pels boscos espessos, il·luminats per la llum de la lluna quasi plena. Tot estava tranquil, només se sentia el soroll del trepig de les fulles. Vaig seguir caminant, m’havia d’afanyar si volia arribar aviat a la ciutat, caminava...i caminava...fins que vaig poder veure el campanar en mig de la boira, ja estava arribant. En arribar a la ciutat, els carrers estaven plens de gent. Vaig córrer fins al palau on tenia lloc el ball de màscares, vaig tardar una mica a arribar a causa dels llargs i pesats vestits que duia. Finalment, vaig arribar al saló on el ball ja havia començat. Tots els rostres estaven coberts de precioses màscares, tot eren mirades plenes de misteri i estava ple de parelles ballant. Hi havia un jove que semblava especial, absent del ball, estava sol en un racó, tenia la mirada perduda, el seu cabell llarg, de color negre li queia suaument sobre la màscara blanca. Vaig quedar fascinada per aquella figura tant fosca, així que m’hi vaig acostar lentament, sense que ningú se’n adonés. Mentre mi acostava, la nostra mirada es va trobar, era la mirada més profunda que havia vist mai, sense dir res va venir a mi, em va agafar de la mà dolçament i em va dur a ballar. Ens vam fondre entre la gent, no tenia ni idea de qui era, però m’havia encantat. La meva soledat va desaparèixer des del moment que el vaig veure, per fi havia trobat l’amor. La gent començava a abandonar el saló, fins que ens vam quedar completament sols. No vaig poder resistir-ho més i li vaig treure la màscara, el seu rostre era bellíssim, m’havia enamorat plenament. Ell va descobrir la meva cara i em va besar dolçament. Va ser la primera vegada que em vaig sentir estimada, vam passar tota la nit junts, intercanviant el nostre amor, tot semblava ser perfecte fins que... entre la seva blanca dentadura vaig poder observar dos llargs i brillants ullals. Era un vampir...
Vaig quedar sorpresa, en blanc, tot es va quedar en silenci fins que em va manar que marxés, em va dir que sinó passaria a ser un ser despreciable com ell i que això era l’únic que no volia. Jo em vaig negar a marxar, no el volia abandonar, ara no, quan havia descobert que existia l’amor, no el podia deixar, no...
Em va dir que m’estimava, però que el destí havia decidit que no podíem estar junts.
Els meus ulls estaven negats, mentre les llàgrimes lliscaven galtes avall, no volia marxar, no volia...
Finalment, em va agafar suaument entre els seus braços i em va dur fins al mig del bosc, quan vaig obrir els ulls ja havia desaparegut.
La meva desesperació era tan gran que vaig enfonsar-me en la llacuna del bosc. Convertint-me així en una ànima en pena, perduda i presa entre els dos móns.
bueno a la k pugui s poso alguna foto o algo, xo per posar fotos necessetio molt d temps, hehehe muaaaakss
MISTERIÓS EMMASCARAMENT
Caminava lentament pels boscos espessos, il·luminats per la llum de la lluna quasi plena. Tot estava tranquil, només se sentia el soroll del trepig de les fulles. Vaig seguir caminant, m’havia d’afanyar si volia arribar aviat a la ciutat, caminava...i caminava...fins que vaig poder veure el campanar en mig de la boira, ja estava arribant. En arribar a la ciutat, els carrers estaven plens de gent. Vaig córrer fins al palau on tenia lloc el ball de màscares, vaig tardar una mica a arribar a causa dels llargs i pesats vestits que duia. Finalment, vaig arribar al saló on el ball ja havia començat. Tots els rostres estaven coberts de precioses màscares, tot eren mirades plenes de misteri i estava ple de parelles ballant. Hi havia un jove que semblava especial, absent del ball, estava sol en un racó, tenia la mirada perduda, el seu cabell llarg, de color negre li queia suaument sobre la màscara blanca. Vaig quedar fascinada per aquella figura tant fosca, així que m’hi vaig acostar lentament, sense que ningú se’n adonés. Mentre mi acostava, la nostra mirada es va trobar, era la mirada més profunda que havia vist mai, sense dir res va venir a mi, em va agafar de la mà dolçament i em va dur a ballar. Ens vam fondre entre la gent, no tenia ni idea de qui era, però m’havia encantat. La meva soledat va desaparèixer des del moment que el vaig veure, per fi havia trobat l’amor. La gent començava a abandonar el saló, fins que ens vam quedar completament sols. No vaig poder resistir-ho més i li vaig treure la màscara, el seu rostre era bellíssim, m’havia enamorat plenament. Ell va descobrir la meva cara i em va besar dolçament. Va ser la primera vegada que em vaig sentir estimada, vam passar tota la nit junts, intercanviant el nostre amor, tot semblava ser perfecte fins que... entre la seva blanca dentadura vaig poder observar dos llargs i brillants ullals. Era un vampir...
Vaig quedar sorpresa, en blanc, tot es va quedar en silenci fins que em va manar que marxés, em va dir que sinó passaria a ser un ser despreciable com ell i que això era l’únic que no volia. Jo em vaig negar a marxar, no el volia abandonar, ara no, quan havia descobert que existia l’amor, no el podia deixar, no...
Em va dir que m’estimava, però que el destí havia decidit que no podíem estar junts.
Els meus ulls estaven negats, mentre les llàgrimes lliscaven galtes avall, no volia marxar, no volia...
Finalment, em va agafar suaument entre els seus braços i em va dur fins al mig del bosc, quan vaig obrir els ulls ja havia desaparegut.
La meva desesperació era tan gran que vaig enfonsar-me en la llacuna del bosc. Convertint-me així en una ànima en pena, perduda i presa entre els dos móns.
bueno a la k pugui s poso alguna foto o algo, xo per posar fotos necessetio molt d temps, hehehe muaaaakss