(no subject)

Jan 28, 2011 10:45

"Però ara era estiu.  L'havien despertada els ocells.  Com cantaven!, atacaven l'alba com una colla d'escolanets atacant un pastís ensucrat.  Forçada a escoltar-los, havia abastat la seva lectura predilecta -una Introducció a la Història- i havia passat les hores que anaven de les tres fins a les cinc pensant en els boscos de rododèndrons de Piccadilly; quan tot el continent era d'una sola peça i no pas dividit per un canal, segons tenia entès; poblat, segons tenia entès, de monstres amb cos d'elefant i coll de foca que s'agitaven, s'apinyaven, es retorçaven lentament i, suposava, bordaven; l'iguanodont, el mamut i el mastodont; dels quals presumiblement, va pensar bo i obrint la finestra d'una estrebada, descendim.
Li van caldre cinc segons de temps real, de temps mental molt més, per distingir Grace, amb una safata amb porcellana blava, del mostre de pell de cuiro que grunyia i estava a punt, quan la porta es va obrir, de cruspir-se un arbre sencer entre les verdes bardisses fumejants d'un bosc prehistòric.  Naturalment va fer un bot quan Grace va deixar la safata i va dir:
- Bon dia, senyora.
"Ximpleta", li deia Grace, mentre sentia a la seva cara la mirada dividida que anava dirigida en part a una bèstia dels aiguamolls i en part a una minyona amb vestit estampat i davantal blanc."

Virginia Woolf, Entre els actes.



tenia una tira en que la senyoreta Carcoma és una espècie de diplodocus que surt d'entre unes herbes i li demana si ha fet els deures, però no la trobo per enlloc.

libros

Next post
Up