Pel Compte Jofre
ODA A LA SENYERA
A la que Sant Jordi empunya,
bandera de color blanc,
hi ha l'escut de Catalunya
amb quatre barres de sang.
D'aquestes barres la història
n'està escrita amb lletres d'or,
per saber-la de memòria
i gravar-la al fons del cor.
Essent Carles Rei de França
i senyor dels catalans,
entraren folls de venjança
en ses terres, els normands.
Per sostenir sa corona
demanava el Rei socors
al Compte de Barcelona,
el valent Jofre, el pilós.
En saber la nova, empunya,
el Compte, l'arra i l'escut
i s'endú tot Catalunya
cap a França ressolut.
I quan a França arribava
amb la flor dels catalans
el Rei Carles reculava,
atropellat pels normands.
I llençant-s'hi de seguida,
el brau Jofre amb sos valents
va deturar l'embestida
dels normands forts i potents.
Però quan vençut recula
l'enemic rostolls avall,
un llançó al pit se li clava
i el fa caure del cavall.
A dins una tenda els de França,
el Compte Jofre han entrat,
posant-li al capçal la llança
i l'escut al seu costat.
I en entrar a dur-li la nova
que els normands estan vençuts,
veu el Rei al Compte Jofre,
mirar trist el seu escut.
- Si a vós us dec la victòria,
per què en mi trist us mostreu?
Si voleu honors i glòria,
Compte Jofre demaneu.
Des d'avui a vostra terra
sereu compte independent,
sereu mon company en guerra
i en la pau, l'amic més prudent.
- Grans mercès, oh Rei de França-
li respon Jofre el pilós.
- No m'entristeix pas la llança
que ha dessagnat el meu cos,
el que fa que trist estigui,
es veure llis mon escut,
sense cap blasó que digui
els honors que he merescut.
Llavors el Rei de seguida
s'acosta al llit del valent,
xopa els dits en sa ferida
i així li diu dolçament.
- Amb sang del cor a la guerra
haveu guanyat un blasó,
quan torneu a vostra terra,
brodeu-lo en vostre pendó.-
I passant quatre ditades
per damunt l'escut daurat,
hi deixava senyalades
les quatre barres de sang.
(Per l'esperit de Jofre, el pilós, avui toca remuntar. I demà, ja anirem a Madrid a reclamar el que és nostre.)