De tornada a casa després del Saló del Manga. M'he adonat de les coses que realment trobe a faltar quan viatge: el meu llit, el meu quarto de bany, el meu ordinador i a mon pare. Només baixar del tren, de camí al poble, em va fer traure tot el cos per la finestreta del cotxe en marxa per a fer-li una foto al Puig Campana, que estava tot ennuvolat,
(
Read more... )
Reply
Que trist, que trist!
Ens llegim :-)
Reply
Reply
Pero madurarem, nena, madurarem! No hi ha que perdre mai l'esperança!
Reply
Reply
Reply
A mi madurar em fa panic. No puc imaginar-me a mi mateixa amb marit, xiquets, hipoteca i gos. Ew, nomes de pensar-hi m'agobie.
L'unic es que, entre que em negue a creixer, i que ultimament estic començant a mirar a xicons de 13 anys libidinosament, esta començant a entrar-me un complex de Michael Jackson de cuidao!
Estic començant-me a asustar! Tu creus que es greu?
No es culpa meua, son ells, que van provocant!!!
XDDDDDDDDDDDDDD
Reply
Ostra aixo del nois de 13 anys.. ummm.... naaaahhhhhhhh, no es greu, jo si en vec un de mono tambe mel miro...i si son dos no te digo que pensa las meva ment shota... XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Reply
Reply
No sabia jo que fer d'Itachi era tan costos!
L'any que ve, res, un disfraç amb el melic a l'aire i botes fins als malucs!
A vore si guanye!
Reply
Reply
La nota curiosa es que el divendres ens vam trobar a un amic de l'Ana, que es bastant otaku, i estaven parlant ells dos sobre el concurs del Japó, i el tio li va dir a l'Ana: "mira, nena, no te hagas ilusiones, porque el premio lo ganará quien mas carne enseñe". T'ho jure que va dir aixo. El divendres. Es bastant mosquejant. En serio.
Res, l'any que ve anem vestides de Envy, de FMA, i punto. A ensenyar celulitis, si senyor!
Reply
Reply
Leave a comment