Padova 004
Ei!
Per fi puc tornar a escriure! Penso que porto super endarrerides aquestes cròniques de Pàdua, o com a mínim em queda bastanta feina d'escriure, ara per ara. Sense comptar que hauria d'actualitzar els posts de gent i pelis (sort que no n'he vist gaires XD).
I començo amb... ¿la festa espanyola? Si em deixo alguna cosa pel camí, després edito. El cas és que els preparatius de la festa van portar lo seu... com tres mil hores retallant i enganxant cors (aprofitant que la festa la feiem el dia 15, ho vam enllaçar amb Sant Valentí. Si algú en tenia algun dubte, sí, encara considero que la festa xula dels enamorats és Sant Jordi, i que Sant Valentí és una americanada comercial, però m'encanten les festes! XD). En definitiva, que entre totes ens vam encarregar de la decoració i vam deixar el bar ple de joia, amor i, sobretot, cors. Cursilandia al poder!! I no vam acabar aquí perque divendres, abans de la festa, havíem de fer 4 truites de patates! :O:O:O I el més important, entre les que les feiem, només una en sabia fer realment... però, el que és el millor, van quedar boníssimes!! Mentres pelàvem patates i tallavem ceba, vam decidir posar Grease (en italià!) i vam prendre una decisió molt important: la pròxima festa al bar serà ambientada en Grease! Muajajjaja... quin perill.
Així doncs, divendres tarda: tot preparat, totes emperifollades i... ¡Festa! Va ser un no parar. Tot el bar ple de gent a petar, les truites (9, en total) van volar en un tres i no res, jo vaig fer de cambrera improvitzada (una mica tots, de fet), ajudant a preparar el menjar, recollint coses, servint sangria... el més divertit de tot va ser el concurs que vam organitzar: dins d'un vol hi vam posar tot de targetes, i cobravem 20 cèntims per cada una. A la targeta hi havia preguntes o proves relacionades amb Sant Valentí o la festa espanyola i catalana (tots som catalans :O). Pensava que la gent no s'animaria, però fins i tot venien a buscar-nos per participar!! Ah, clar... el premi si encertaves era un got de sangria gratis... això sempre ajuda XD
Un cop es van haver fet les 12h (hora de tancar el bar) i va marxar la gent, ens vam quedar tota la troupe de leonardos encara una estoneta allà, ballant, fent l'idiota i recolint :s I després, altre cop al Madrid Notte. Això d'entrar gratis és un bon alicient, per què negar-ho. A mi em va tornar a agradar, perque van posar la mateixa música (és a dir, les mateixes cançons! XD tampoc calia...), però abans deque s'hi posés el DJ hi havia un grup tocant, i van tocar la d'American idiot, la bamba i alguna altra que ara no recordo. Casi com si fos un concert d'Steam Heat (però sense l'estil del cantant, clar (HH)). Ostres, també volia destacar el fet de que aquí a Pàdua no es pot fumar a cap local (cap, cap) i, sincerament, s'agraeix. Doncs si en un mesjo ja m'he acostumat, el fet de que aquest divendres la gent comencés a passar de tot i fumés a la discoteca va ser un agobio! Què ràpid m'havia acostumat a que no em piquessin els ulls o la roba no em fes pudor de fum... en fi, què hi farem...
Dissabte 16! A 4 setmanes de la meva arribada a Pàdua, a 2 dies de començar les pràctiques a la feina. Després de fer de casalinga tot el dia (és a dir, ama de casa XD), ¡va arribar la Joana! Pot semblar una xorrada, però fa il·lusió trobar-se amb algú conegut en un context... forani :) Com que tinc la sensació de desubicació total, se'm fa raro veure a algú que conec d'un altre lloc (raro però guai!). Total, la vaig recollir a l'estació de tren (que està a 5 minuts de casa meva) i vam anar fins a l'alberg. El fabulós alberg de joventut de Pàdua que, com vam poder descobrir, és més aviat vell i cutre, i tanquen portes a les 11:30h, abans que la Ventafocs! XD Després de voltar una mica vam anar fins al Lume a sopar (i va conèixer als meus conculins al complet, que les oies estaven fent temps per anar a sopar a un xino xuli que tenim aquí, amb un aquari al terra, de manera que quan entres camines per sobre del vidre i veus els peixets (espero que no siguin els que després serveixen, vist així sembla més cruel :s). La nit no va donar per molt més (potser algun episodi de Prison, no ho recordo ¬¬u), però encara ens quedava el diumenge per endavant: ¡Verona!
Doncs sí, ja era hora! Ja he visitat Verona! Com podreu veure, quasi totes les fotos d'avui (totes menys la última) són de Verona... la la la. Ens va faltar temps, suposo que en part perque haviem quedat a les 10:30h a l'estació, i el primer tren regionalque sortia era a les 12h (i entendreu que no agaféssim els no regionals quan us digui que triguen més o menys el mateix en arribar i la diferència de preu és de 12 a 5 euros!). En definitiva, vam arribar a Verona i, pràcticament el primer que vam veure, va ser la plaça del Brà (foto 1), que a part de ser una plaça com la majoria, té un anfiteatre romà en un cantó! És el tercer més gran de l'Imperi, després del Coliseum (off course) i un que hi ha a Nàpols. I si que és gran, sí, però penso que realment el Coliseum ho és més. Potser també influencia el fet de que el de Roma en lloc de tenir el terra de terra (valgui la redundància), es pot veure el soterrani. No sé si m'explico.
Verona estava en plena efervescència, recordem que només feia 2 dies que havia estat Sant Valentí! L'entrada a la casa i a la tomba de la Julieta era gratuïta, per exemple. Encara que no vam tenir temps de veure la tomba T__T, si que vam anar a la casa. Abans d'entrar hi ha un parell de parets plenes, plenes, plenes de grafitis de la gent que hi va passant... nosaltres també hi vam deixar el nostre recordatori! Dopo la casa, ja vam anar a dinar. Fa vergonya dir-ho, però els meus compis són una mica manguis!! Una mica vol dir: un ambientador, dos gots i una ampolla de vi. :O:O:O Flipo (i no precisament per l'ambientador XD). Després de dinar vam anar a una torre d'aquestes altes (que no recordo com es diu) i que es xuli de pujar-hi per veure les vistes de la ciutat. Vam ser una mica massoques, perque hi havia ascensor i així i tot vam pujar a peu! Si, vaig empenedir-me. És el que té ser una mica retri. :) Baixant de la torre vam veure les tombes dels Scaglieri (crec) per fora, Santa Anastacia, el Duomo i, finalment, el Castelvecchio. Em vaig quedar amb ganes del teatre romà, de la tomba de Julieta, del Castelvecchio per dins i de Sant Zeno. E basta. Penso. El cas és que a última hora vam haver de córrer per agafar el tren de les 7h (no en passava cap més fins a les 10h!) i... cap a caseta!
Dilluns vaig començar a treballar!! Muajjajaj!!! I el primer que vaig veure, a part del meu jefe, és un noi moníssim!! Es diu Sebastiano, i és un antropòleg que treballa per l'empresa, guapo, amb estil XD, d'uns 30 i algo, que parla castellà perque va fer l'Erasmus a València i... i al cap de mitja hora, s'acomiada i em diu que se'n va 2 mesos a arabia. PLOF. ¿Per què tinc tanta sort? Bueno, potser millor així... total, si segur que tampoc no hagués passat res... T__T Però se suposava que anava a parlar de la feina: coses més serioses, ¿no? Psè... dilluns vaig passar fred, però el que es diu treballar... va a ser que no. Em va portar a l'excavació, que està bastant al centre de Pàdua, i vaig conèixer als meus companys de feina. Sembla mentida, però crec que sóc la més petita! (excepte pel maquinista, que li trec mig any. Ei!, maquinista per nosaltres, eh? que es passa tot el dia a l'excavació per treure'ns la terra o el que faci falta, res més). Doncs els meus compis són: la dire, l'Stefania; en Marco, que està esperant un fill; i en Matteo, que també XD; en Danilo i en Daniele. I l'Emiliano, el maquinista. Quan tingui fotos d'ells ja els aniré adjuntant al post de la penya. Dilluns vaig dinar amb ells i, després, l'Stefano (el jefe. Atenció a la varietat de noms!! :O:O:O) em va recollir per portar-me a una villa del mile cinque (1550, concretament) que han excavat fa relativament poc. Es veu que a sota la villa hi havia una necròpolis i, pel que sembla, la villa està construïda sobre una església. L'Stefano va estar fent visites guiades explicant l'excavació, mentre jo esperava a que acabés. Aquesta va ser la meva primera dura jornada laboral!
La resta de la setmana ha anat passant més o menys bé, encara que cansada. L'excavació no és cap meravella, i tot són argiles fangoses a més no poder (humitat, humitat, humitat) i no hi ha estructures, només vasos d'una necròpolis d'incineració dels protohistòrics que vivien aquí abans de que arribessin els romans (no és que no sàpiga el nom, és que no en tenen. Cultura del Veneto, o alguna cosa així, que van viure aquí des del segle IX abans fins al II). Deixo l'arqueologia: pel que fa a l'idioma, em costa, sobretot, entendre les converses generals entre ells, perque van molt de pressa (vale, a velocitat normal XD) i jo no tinc temps d'entedre-ho tot i menys de participar. Ara, si algú parla directament amb mi, non c'è problema. Ho entenc quasi tot i, amb paciència, els faig entendre que vull dir jo. El dimecres, per exemple, que en lloc d'anar al jaciment vaig tornar a la villa amb en Daniele per netejar l'excavació (perque venia un fotògraf), em vaig passar tot el dia parlant amb ell! Bien! Va estar bé perque el fotògraf era la mar de simpàtic, i també el seu pare (que també és fotògraf) i vam estar dinant amb ells i em van invitar. (A mi, a en Daniele no! Va ser bastant incòmode, la veritat ><).
Dimecres al vespre vam anar a la Piazza de l'Erbe a fer l'spritz (en Miquel em va preguntar què portava: prosseco, aigua amb gas i aperol o campari, al gust del consumidor) i menjar un parell de tramezzinos d'asporto (petits entrepans de pa bimbo sense crosta i amb gustos variats, com pernil, formatge i salsa pesto, o tomàquet i mozzarela, etc...). Va ser curiós perque a la cua de la pizza a pezzo (a troç), la Joana va conèixer a uns altres leonardos que acabaven d'arribar: dos nois de Sevilla i una noia de Cádiz. Quan vam decidir que ja teniem prou fred, vam tornar a casa. Dijous va ser l'últim dia que la Joana estava per aquí, i va venir a casa a sopar (truita de patates, muajajaja!!!). I penso que per avui aniré acabant les meves cròniques. Divendres i dissabte han estat dos dies d'apalanque, de messengejar per internet i de veure un munt de sèries (prison, supernatural, perdidos...), i avui diumenge vaig pel camí. D'aquí una mica anem a veure Sweeney Todd, i serà el gran esdeveniment de la jornada!! << ironia. :) Suposo que estaré penjant això dilluns, però així es queden les coses!
EDITO: Efectivament, és dilluns, i ja se m'han acudit tot de coses noves per posar. Com per exemple, que me n'havia oblidat, que vaig cada dia a la feina en bici (i qualsevol dia d'aquests em mataré; avui mateix casi surto disparada cap endavant de la bici perque s'ha travat la roda de davant! bien!). I també que avui m'he rallat a la feina, perque no sé per quin motiu els hi dóna per posar-me a treballar sola. És un pal, m'aborreixo com una ostra i no parlo gens d'italià... T__T Afegeixo també que Sweeney Todd em va agradar, i ja la comentaré més a l'apartat de pelis...
Benne, benne!! M'acomiado!!
Molts i molts petons a tots, i gràcies pels vostres comentaris!! Ci vediamo!
Per fi puc tornar a escriure! Penso que porto super endarrerides aquestes cròniques de Pàdua, o com a mínim em queda bastanta feina d'escriure, ara per ara. Sense comptar que hauria d'actualitzar els posts de gent i pelis (sort que no n'he vist gaires XD).
I començo amb... ¿la festa espanyola? Si em deixo alguna cosa pel camí, després edito. El cas és que els preparatius de la festa van portar lo seu... com tres mil hores retallant i enganxant cors (aprofitant que la festa la feiem el dia 15, ho vam enllaçar amb Sant Valentí. Si algú en tenia algun dubte, sí, encara considero que la festa xula dels enamorats és Sant Jordi, i que Sant Valentí és una americanada comercial, però m'encanten les festes! XD). En definitiva, que entre totes ens vam encarregar de la decoració i vam deixar el bar ple de joia, amor i, sobretot, cors. Cursilandia al poder!! I no vam acabar aquí perque divendres, abans de la festa, havíem de fer 4 truites de patates! :O:O:O I el més important, entre les que les feiem, només una en sabia fer realment... però, el que és el millor, van quedar boníssimes!! Mentres pelàvem patates i tallavem ceba, vam decidir posar Grease (en italià!) i vam prendre una decisió molt important: la pròxima festa al bar serà ambientada en Grease! Muajajjaja... quin perill.
Així doncs, divendres tarda: tot preparat, totes emperifollades i... ¡Festa! Va ser un no parar. Tot el bar ple de gent a petar, les truites (9, en total) van volar en un tres i no res, jo vaig fer de cambrera improvitzada (una mica tots, de fet), ajudant a preparar el menjar, recollint coses, servint sangria... el més divertit de tot va ser el concurs que vam organitzar: dins d'un vol hi vam posar tot de targetes, i cobravem 20 cèntims per cada una. A la targeta hi havia preguntes o proves relacionades amb Sant Valentí o la festa espanyola i catalana (tots som catalans :O). Pensava que la gent no s'animaria, però fins i tot venien a buscar-nos per participar!! Ah, clar... el premi si encertaves era un got de sangria gratis... això sempre ajuda XD
Un cop es van haver fet les 12h (hora de tancar el bar) i va marxar la gent, ens vam quedar tota la troupe de leonardos encara una estoneta allà, ballant, fent l'idiota i recolint :s I després, altre cop al Madrid Notte. Això d'entrar gratis és un bon alicient, per què negar-ho. A mi em va tornar a agradar, perque van posar la mateixa música (és a dir, les mateixes cançons! XD tampoc calia...), però abans deque s'hi posés el DJ hi havia un grup tocant, i van tocar la d'American idiot, la bamba i alguna altra que ara no recordo. Casi com si fos un concert d'Steam Heat (però sense l'estil del cantant, clar (HH)). Ostres, també volia destacar el fet de que aquí a Pàdua no es pot fumar a cap local (cap, cap) i, sincerament, s'agraeix. Doncs si en un mesjo ja m'he acostumat, el fet de que aquest divendres la gent comencés a passar de tot i fumés a la discoteca va ser un agobio! Què ràpid m'havia acostumat a que no em piquessin els ulls o la roba no em fes pudor de fum... en fi, què hi farem...
Dissabte 16! A 4 setmanes de la meva arribada a Pàdua, a 2 dies de començar les pràctiques a la feina. Després de fer de casalinga tot el dia (és a dir, ama de casa XD), ¡va arribar la Joana! Pot semblar una xorrada, però fa il·lusió trobar-se amb algú conegut en un context... forani :) Com que tinc la sensació de desubicació total, se'm fa raro veure a algú que conec d'un altre lloc (raro però guai!). Total, la vaig recollir a l'estació de tren (que està a 5 minuts de casa meva) i vam anar fins a l'alberg. El fabulós alberg de joventut de Pàdua que, com vam poder descobrir, és més aviat vell i cutre, i tanquen portes a les 11:30h, abans que la Ventafocs! XD Després de voltar una mica vam anar fins al Lume a sopar (i va conèixer als meus conculins al complet, que les oies estaven fent temps per anar a sopar a un xino xuli que tenim aquí, amb un aquari al terra, de manera que quan entres camines per sobre del vidre i veus els peixets (espero que no siguin els que després serveixen, vist així sembla més cruel :s). La nit no va donar per molt més (potser algun episodi de Prison, no ho recordo ¬¬u), però encara ens quedava el diumenge per endavant: ¡Verona!
Doncs sí, ja era hora! Ja he visitat Verona! Com podreu veure, quasi totes les fotos d'avui (totes menys la última) són de Verona... la la la. Ens va faltar temps, suposo que en part perque haviem quedat a les 10:30h a l'estació, i el primer tren regionalque sortia era a les 12h (i entendreu que no agaféssim els no regionals quan us digui que triguen més o menys el mateix en arribar i la diferència de preu és de 12 a 5 euros!). En definitiva, vam arribar a Verona i, pràcticament el primer que vam veure, va ser la plaça del Brà (foto 1), que a part de ser una plaça com la majoria, té un anfiteatre romà en un cantó! És el tercer més gran de l'Imperi, després del Coliseum (off course) i un que hi ha a Nàpols. I si que és gran, sí, però penso que realment el Coliseum ho és més. Potser també influencia el fet de que el de Roma en lloc de tenir el terra de terra (valgui la redundància), es pot veure el soterrani. No sé si m'explico.
Verona estava en plena efervescència, recordem que només feia 2 dies que havia estat Sant Valentí! L'entrada a la casa i a la tomba de la Julieta era gratuïta, per exemple. Encara que no vam tenir temps de veure la tomba T__T, si que vam anar a la casa. Abans d'entrar hi ha un parell de parets plenes, plenes, plenes de grafitis de la gent que hi va passant... nosaltres també hi vam deixar el nostre recordatori! Dopo la casa, ja vam anar a dinar. Fa vergonya dir-ho, però els meus compis són una mica manguis!! Una mica vol dir: un ambientador, dos gots i una ampolla de vi. :O:O:O Flipo (i no precisament per l'ambientador XD). Després de dinar vam anar a una torre d'aquestes altes (que no recordo com es diu) i que es xuli de pujar-hi per veure les vistes de la ciutat. Vam ser una mica massoques, perque hi havia ascensor i així i tot vam pujar a peu! Si, vaig empenedir-me. És el que té ser una mica retri. :) Baixant de la torre vam veure les tombes dels Scaglieri (crec) per fora, Santa Anastacia, el Duomo i, finalment, el Castelvecchio. Em vaig quedar amb ganes del teatre romà, de la tomba de Julieta, del Castelvecchio per dins i de Sant Zeno. E basta. Penso. El cas és que a última hora vam haver de córrer per agafar el tren de les 7h (no en passava cap més fins a les 10h!) i... cap a caseta!
Dilluns vaig començar a treballar!! Muajjajaj!!! I el primer que vaig veure, a part del meu jefe, és un noi moníssim!! Es diu Sebastiano, i és un antropòleg que treballa per l'empresa, guapo, amb estil XD, d'uns 30 i algo, que parla castellà perque va fer l'Erasmus a València i... i al cap de mitja hora, s'acomiada i em diu que se'n va 2 mesos a arabia. PLOF. ¿Per què tinc tanta sort? Bueno, potser millor així... total, si segur que tampoc no hagués passat res... T__T Però se suposava que anava a parlar de la feina: coses més serioses, ¿no? Psè... dilluns vaig passar fred, però el que es diu treballar... va a ser que no. Em va portar a l'excavació, que està bastant al centre de Pàdua, i vaig conèixer als meus companys de feina. Sembla mentida, però crec que sóc la més petita! (excepte pel maquinista, que li trec mig any. Ei!, maquinista per nosaltres, eh? que es passa tot el dia a l'excavació per treure'ns la terra o el que faci falta, res més). Doncs els meus compis són: la dire, l'Stefania; en Marco, que està esperant un fill; i en Matteo, que també XD; en Danilo i en Daniele. I l'Emiliano, el maquinista. Quan tingui fotos d'ells ja els aniré adjuntant al post de la penya. Dilluns vaig dinar amb ells i, després, l'Stefano (el jefe. Atenció a la varietat de noms!! :O:O:O) em va recollir per portar-me a una villa del mile cinque (1550, concretament) que han excavat fa relativament poc. Es veu que a sota la villa hi havia una necròpolis i, pel que sembla, la villa està construïda sobre una església. L'Stefano va estar fent visites guiades explicant l'excavació, mentre jo esperava a que acabés. Aquesta va ser la meva primera dura jornada laboral!
La resta de la setmana ha anat passant més o menys bé, encara que cansada. L'excavació no és cap meravella, i tot són argiles fangoses a més no poder (humitat, humitat, humitat) i no hi ha estructures, només vasos d'una necròpolis d'incineració dels protohistòrics que vivien aquí abans de que arribessin els romans (no és que no sàpiga el nom, és que no en tenen. Cultura del Veneto, o alguna cosa així, que van viure aquí des del segle IX abans fins al II). Deixo l'arqueologia: pel que fa a l'idioma, em costa, sobretot, entendre les converses generals entre ells, perque van molt de pressa (vale, a velocitat normal XD) i jo no tinc temps d'entedre-ho tot i menys de participar. Ara, si algú parla directament amb mi, non c'è problema. Ho entenc quasi tot i, amb paciència, els faig entendre que vull dir jo. El dimecres, per exemple, que en lloc d'anar al jaciment vaig tornar a la villa amb en Daniele per netejar l'excavació (perque venia un fotògraf), em vaig passar tot el dia parlant amb ell! Bien! Va estar bé perque el fotògraf era la mar de simpàtic, i també el seu pare (que també és fotògraf) i vam estar dinant amb ells i em van invitar. (A mi, a en Daniele no! Va ser bastant incòmode, la veritat ><).
Dimecres al vespre vam anar a la Piazza de l'Erbe a fer l'spritz (en Miquel em va preguntar què portava: prosseco, aigua amb gas i aperol o campari, al gust del consumidor) i menjar un parell de tramezzinos d'asporto (petits entrepans de pa bimbo sense crosta i amb gustos variats, com pernil, formatge i salsa pesto, o tomàquet i mozzarela, etc...). Va ser curiós perque a la cua de la pizza a pezzo (a troç), la Joana va conèixer a uns altres leonardos que acabaven d'arribar: dos nois de Sevilla i una noia de Cádiz. Quan vam decidir que ja teniem prou fred, vam tornar a casa. Dijous va ser l'últim dia que la Joana estava per aquí, i va venir a casa a sopar (truita de patates, muajajaja!!!). I penso que per avui aniré acabant les meves cròniques. Divendres i dissabte han estat dos dies d'apalanque, de messengejar per internet i de veure un munt de sèries (prison, supernatural, perdidos...), i avui diumenge vaig pel camí. D'aquí una mica anem a veure Sweeney Todd, i serà el gran esdeveniment de la jornada!! << ironia. :) Suposo que estaré penjant això dilluns, però així es queden les coses!
EDITO: Efectivament, és dilluns, i ja se m'han acudit tot de coses noves per posar. Com per exemple, que me n'havia oblidat, que vaig cada dia a la feina en bici (i qualsevol dia d'aquests em mataré; avui mateix casi surto disparada cap endavant de la bici perque s'ha travat la roda de davant! bien!). I també que avui m'he rallat a la feina, perque no sé per quin motiu els hi dóna per posar-me a treballar sola. És un pal, m'aborreixo com una ostra i no parlo gens d'italià... T__T Afegeixo també que Sweeney Todd em va agradar, i ja la comentaré més a l'apartat de pelis...
Benne, benne!! M'acomiado!!
Molts i molts petons a tots, i gràcies pels vostres comentaris!! Ci vediamo!