PeRdUda En La ImMenSitat...
Estressada...uf, i nul·la (nula, zero =)), estic fora de servei, no serveixo ni per escriure quatre ratlles avui per aquí...i mira que m'hi he arribat a enrollar al LJ però ara no sé...estic una mica cansada...aquesta setmana s'està fent increïblement llarga...no s'acaba eh?...bueno, fer alguna cosa com llegir almneys....- he abandonat l'ombra del vent completament-....potser així aconseguiré sortir o allunyar-me per uns instants de l'efecte valium....
Quin cel més bonic...no ho veus Núria? no, esclar que no...ni tant sols et pares a mirar amunt....segurament ara estaràs mirant la televisió mentre el cel canvia, i tenyeix el vent dels records de colors irisats...suaus i tranquils...amb olor dels arbres que guardes encara, en aquell últim somni de fa tant de temps...aquells atmetllers que florien sempre i creixien amb l'amor. Mentre recordes tot això estaràs veient qualsevol programa sense cap interès per matar el temps, potser perquè encara és molt dur mirar a fora i acceptar la realitat. Fa mesos, molt de temps, segur. Però el sol fet d'un somriure et recorda a ell, la fulla que cau et recorda a ell, la que neix també, la dona que et mira des del seu trist món cada matí també, la tristesa, l'abandonament, la soledat, la intranquilitat, la felicitat, l'amor, la bellesa, la manera de veure la vida...la teva música, la meva, la del vent, la música de la pluja, del sol, del temps, el tic-tac dels rellotges, el plor, els somriures...també. Tot és com tu o tu ets com tot. Ell ja no hi és...i tot et recorda a ell...però no hi és. Deixa de somiar. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. S'ha acabat. Ho has d'assumir. No pots parar el temps, has de continuar....i sé que algun dia tornaré a pensar en el mateix tic-tac, en el mateix silenci de cada nit...en la mateixa solitud...Era massa maco, oi? Si, potser si, però esque això, els somnis ja ho tenen. I jo fa temps que he oblidat com somiar, i el somriure de cada matí degut a estar massa ocupada intentant oblidar aquell nom...Dido. Gràcies pel somni X.U