Matí de dilluns.
El despertar del dilluns és el despertar dins la tomba. És tornar a tenir que sentir el fred i el pes de cinc malsons monòtons abans de ser lliure.
Tot treballador beu la seva dosi de cafeïna que el manté despert i atent durant les vuit capanes de rellotge.
Tothom qui estudia, o fa veure que estudia, es prepara els llibres que diumenge es negà a ficar dins la motxilla; per despés, encaminar-se al seu engarjolament cultural i didàctic.
Aquelles dones que treballen a casa sospiren d'alleugeriment en veure que els animalons del seu zoo familiar estan en el seu rutinari procés d'apranentatge o, si més no, fent alguna tasca abans de tornar per pastorar i reposar.
La ciutat torna a funcionar de forma mecànica sense cap llibertat, sense gaires sorpreses. Tots caminen per on tornaran a caminar dimarts, i dimecres,...com qui juga a l'"Scalextric".
Tota la ciutat excepte aquells qui no viuen per no tenir cap obligació, espera amb esperança l'esperada libertat condicional. Aquell qui no fa res no sap diferenciar un dia d'un altre; no sap la tristesa que se sent un diumenge en tornar a començar la setmana ni l'alegria d'acabar l'escola el divendres, o el treball el dissabte.
Comença una altra batalla de cinc jornades, després tots tornarem a ser lliures!
Llego tarde a clase!
Esta es la paródia :P
Tot treballador beu la seva dosi de cafeïna que el manté despert i atent durant les vuit capanes de rellotge.
Tothom qui estudia, o fa veure que estudia, es prepara els llibres que diumenge es negà a ficar dins la motxilla; per despés, encaminar-se al seu engarjolament cultural i didàctic.
Aquelles dones que treballen a casa sospiren d'alleugeriment en veure que els animalons del seu zoo familiar estan en el seu rutinari procés d'apranentatge o, si més no, fent alguna tasca abans de tornar per pastorar i reposar.
La ciutat torna a funcionar de forma mecànica sense cap llibertat, sense gaires sorpreses. Tots caminen per on tornaran a caminar dimarts, i dimecres,...com qui juga a l'"Scalextric".
Tota la ciutat excepte aquells qui no viuen per no tenir cap obligació, espera amb esperança l'esperada libertat condicional. Aquell qui no fa res no sap diferenciar un dia d'un altre; no sap la tristesa que se sent un diumenge en tornar a començar la setmana ni l'alegria d'acabar l'escola el divendres, o el treball el dissabte.
Comença una altra batalla de cinc jornades, després tots tornarem a ser lliures!
Llego tarde a clase!
Esta es la paródia :P