(no subject)

[itsmagnetic]

El poema "Desolació" d'en Joan Alcover i Maspons, amb una traducció a l'anglès que vé d'una col·lecció traduïda per Kristine Doll i Robert E. Brown.

DESOLACIÓ

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques, una a una, va rompre la tempesta,
i el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de ma soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava,
i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure, un sol conhort:

cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort.

DESOLATION

I am all that remains of a tree, once luxuriant,
able to shade a harvester's siesta;
but storms shattered each of my branches,
and lightning split my trunk.

Now only these paltry leaf buds are left to crown a trunk
hollow where a heart was.
I watched my skin burn for kindling; the smoke clouds rose like graves;
I saw the best parts of me ascending skyward.

Now chained like a slave by roots that suck up this earthly bitterness;
I still feel my leaves budding, my sap rising,
and as I await my death I cling to a single consolation.

Each wound is a portrait of a lost branch;
and were I not still standing, no one would ever
narrate my missing selves;
I live now only to mourn what I've lost.

M'agrada les dues versions, però he de dir que m'encanta la línea "I saw the best parts of me ascending skyward" en anglès.