Jo no l'esperaba
Evidentment, parlo del Papa de Roma.
Com la gent que em coneix ja debia imaginar, com a atea doncs no esperava el Papa en candeletes precisament. Em molestava la gran despesa pública en moments de crisi, el tracte de superstar del cap d'una religió en un estat suposadament aconfessional, els cordons policials i la paranoia victimista i alhora criminalitzadora que la ciutat ha viscut aquests últims dies.
Per això havia enretirat la senyera del balcó, on sempre hi és des del passat juliol, per que ningú no es confongués i es penses que estava rebent el Papa amb orgull patri i alegria. Però, francament, no pensava (o més aviat no tenia clar) anar a la concentració en contra d ela seva arribada.
Això va canviar ahir, amb les paraules de Benet mentre era a Santiago.
Qui s'ha cregut que és? No es més que el cap d'un estat petit i irrisori que sobreviviu com a anacronisme gairebé ridícul. No es més que el cap d'una religió, la Catòlica, que no la cristiana, que si ens posem a fer números mundials no estic jo segura de si és ni tan sols la més majoritària. No és més que un senyor gran que es creu que pot venir a un país de convidat i ficar-se amb la manera de governar dels que l'han convidat. Què passa? Trobar a faltar el Vaticà el baluard catòlic que era el Nacional catolicisme de'n Franco? No veu com, si no és des de l'imposició de base de l'estat, pot guanyar més adeptes? Creu-me, Ratzi, així no.
Sóc atea, però tinc amics i familiars cristians (no sé fins a quin punt catòlics en alguns casos) i em sap greu per a ells la majoria de vegades que els representants del seu Deu a la Terra fan aquesta mena de declaracions. Crec que la Església fa temps que ha deixat d'escoltar Crist quan el que ell deia hauria de ser la base de tot el seu pensament.
Papa, de debò, llevat al matí i fes-te sempre aquesta pregunta: WWJD? What would Jesus do? Estimar-nos a tots, sense distinció, i donar a Deu el que es de Deu i al César el que és del César.
Una de les pancartes que més m'han agradat ( apart de les de la gent que afirmaven ser pecadors amb orgull) és una que deia: "Jesús no ens cobraria impostos"
La concentració (que no mani) ha tingut un signe molt heterogeni, tant que fins i tot hi han hagut discussions ideològiques en ple manifest. Però la idea de base era la mateixa per a tots: Jo no t'espero, Benet XVI. A mi no em fa gracia que el teu cotxe amb nom de vehicle de superheroi es passegi pels carrers de la meva ciutat.
No sé quant haurem d'esperar, però el que està clar és que ens queden encara molts anys abans no ens deslliurem de la unió Religió-Estat.
P.D. Un cordó de mosso ens ha impedit acostar-nos amb les nostres pancartes cap al carrer per on passava el Papa, tot i que ens hem comportat amb molt pacifisme durant l'hora llarga d'estar-nos allà esperant. Això sí, els que esperaven el Papa si han pogut passar cap a on estàvem nosaltres un cop el Papamòvil ha passat. En paraules d'un mosso (sí, li he preguntat el per què): "de sortida sí, d'entrada no" Es veu que ells decidien què era entrar i què era sortir.
Com la gent que em coneix ja debia imaginar, com a atea doncs no esperava el Papa en candeletes precisament. Em molestava la gran despesa pública en moments de crisi, el tracte de superstar del cap d'una religió en un estat suposadament aconfessional, els cordons policials i la paranoia victimista i alhora criminalitzadora que la ciutat ha viscut aquests últims dies.
Per això havia enretirat la senyera del balcó, on sempre hi és des del passat juliol, per que ningú no es confongués i es penses que estava rebent el Papa amb orgull patri i alegria. Però, francament, no pensava (o més aviat no tenia clar) anar a la concentració en contra d ela seva arribada.
Això va canviar ahir, amb les paraules de Benet mentre era a Santiago.
Qui s'ha cregut que és? No es més que el cap d'un estat petit i irrisori que sobreviviu com a anacronisme gairebé ridícul. No es més que el cap d'una religió, la Catòlica, que no la cristiana, que si ens posem a fer números mundials no estic jo segura de si és ni tan sols la més majoritària. No és més que un senyor gran que es creu que pot venir a un país de convidat i ficar-se amb la manera de governar dels que l'han convidat. Què passa? Trobar a faltar el Vaticà el baluard catòlic que era el Nacional catolicisme de'n Franco? No veu com, si no és des de l'imposició de base de l'estat, pot guanyar més adeptes? Creu-me, Ratzi, així no.
Sóc atea, però tinc amics i familiars cristians (no sé fins a quin punt catòlics en alguns casos) i em sap greu per a ells la majoria de vegades que els representants del seu Deu a la Terra fan aquesta mena de declaracions. Crec que la Església fa temps que ha deixat d'escoltar Crist quan el que ell deia hauria de ser la base de tot el seu pensament.
Papa, de debò, llevat al matí i fes-te sempre aquesta pregunta: WWJD? What would Jesus do? Estimar-nos a tots, sense distinció, i donar a Deu el que es de Deu i al César el que és del César.
Una de les pancartes que més m'han agradat ( apart de les de la gent que afirmaven ser pecadors amb orgull) és una que deia: "Jesús no ens cobraria impostos"
La concentració (que no mani) ha tingut un signe molt heterogeni, tant que fins i tot hi han hagut discussions ideològiques en ple manifest. Però la idea de base era la mateixa per a tots: Jo no t'espero, Benet XVI. A mi no em fa gracia que el teu cotxe amb nom de vehicle de superheroi es passegi pels carrers de la meva ciutat.
No sé quant haurem d'esperar, però el que està clar és que ens queden encara molts anys abans no ens deslliurem de la unió Religió-Estat.
P.D. Un cordó de mosso ens ha impedit acostar-nos amb les nostres pancartes cap al carrer per on passava el Papa, tot i que ens hem comportat amb molt pacifisme durant l'hora llarga d'estar-nos allà esperant. Això sí, els que esperaven el Papa si han pogut passar cap a on estàvem nosaltres un cop el Papamòvil ha passat. En paraules d'un mosso (sí, li he preguntat el per què): "de sortida sí, d'entrada no" Es veu que ells decidien què era entrar i què era sortir.