¿Per qué he trigat tant en estrenar un LiveJournal?
Em passaria l’estona escrivint, sense explicar res d’interessant, sense ni tant sols explicar res. Simplement anar escrivint, jugant amb les lletres per formar paraules, amb les paraules per formar frases i amb les frases per formar això, un text sense contingut, un text insípid però que alhora expressa tot el que sóc, tot el que sento.
Perquè al cap i a la fi no sóc més que això, una cosa insípida però que està aquí, persistent, sense cansar-se, sense deixar d’escriure, encara que no tingui res a dir, o que el que digui no tingui sentit.
I m’agrada ser així d’insípida, m’agrada ser així de persistent, m’agrada no cansar-me. Però sobretot, el que més m’agrada és adonar-me que després de tot no sóc tant insípida com em pensava. I veure que el que he escrit tampoc ho és. I adonar-me’n de tot el suc que em puc treure a mi mateixa. I que tot és qüestió de posar-m’hi.
I m’agrada ser així, aparentment insípida però amb un toquet saborós!
Perquè al cap i a la fi no sóc més que això, una cosa insípida però que està aquí, persistent, sense cansar-se, sense deixar d’escriure, encara que no tingui res a dir, o que el que digui no tingui sentit.
I m’agrada ser així d’insípida, m’agrada ser així de persistent, m’agrada no cansar-me. Però sobretot, el que més m’agrada és adonar-me que després de tot no sóc tant insípida com em pensava. I veure que el que he escrit tampoc ho és. I adonar-me’n de tot el suc que em puc treure a mi mateixa. I que tot és qüestió de posar-m’hi.
I m’agrada ser així, aparentment insípida però amb un toquet saborós!