Again and again
Tinc la costum d'abandonar-ho tot. Començo i no acabo res. Em canso pel camí. De vegades per peresa. Altres per por. I altres perquè sento que no encaixo. Sigui com sigui, acabo aparcant-ho, oblidant-ho i desconnectant. Sempre igual. I el pitjor de tot és que després, quan vull recuperar-ho, em costa una barbaritat reprendre el que he deixat a un costat.
Vaig començar tot això -el livejournal, el blog, etc.- en un intent d'aïllar-me una mica de la vida real. Un intent de trobar un raconet on descarregar tot el que se'm queda a dins i que, si no ho treus, acaba fent-me mal.
Intentes crear un món a part, on puguis ser simplement tu, sense mascares, sense dissimular. Però al final t'adones que és impossible separar-ho. Va junt. Van units. Tu sempre seràs tu. El tu de fora acabarà sent el tu de dins. O al revés. No pots simplement ignorar el que no t'agrada i quedar-te el que si. Tu ets tu.
I després d'aquest temps, m'he adonat que el millor és deixar que es complementin. És la única solució. Perquè jo continuo necessitant-ho. Ara més que mai.
Així que, mig any desprès, torno a reprendre el que un dia vaig començar, ..i abandonar. Blog en marxa, livejournal en marxa, twitter en procés. Fins que em torni a cansar.
O no.
[Cambiando el chip del catalán..]
Vaig començar tot això -el livejournal, el blog, etc.- en un intent d'aïllar-me una mica de la vida real. Un intent de trobar un raconet on descarregar tot el que se'm queda a dins i que, si no ho treus, acaba fent-me mal.
Intentes crear un món a part, on puguis ser simplement tu, sense mascares, sense dissimular. Però al final t'adones que és impossible separar-ho. Va junt. Van units. Tu sempre seràs tu. El tu de fora acabarà sent el tu de dins. O al revés. No pots simplement ignorar el que no t'agrada i quedar-te el que si. Tu ets tu.
I després d'aquest temps, m'he adonat que el millor és deixar que es complementin. És la única solució. Perquè jo continuo necessitant-ho. Ara més que mai.
Així que, mig any desprès, torno a reprendre el que un dia vaig començar, ..i abandonar. Blog en marxa, livejournal en marxa, twitter en procés. Fins que em torni a cansar.
O no.
[Cambiando el chip del catalán..]